Contra-informació al baix gaià

Enderrocaments i càrregues policials al barri del Cabanyal

2010-04-07T17:44:00.000-07:00

El barri valencià del Cabanyal segueix patint les conseqüències de l’especulació valenciana.
Des de primera hora del matí d'aquest dimarts, i fent cas omís a les reclamacions veïnals, diverses excavadores i cotxes grua han començat a enderrocar cases del carrer de San Pedro i Luís Despuig, conjuntament amb un gran desplegament policial que els ha vetllat.
Aquest fet ha provocat el rebuig dels veïns i integrants de la campanya “Salvem el Cabanyal” que s’han manifestat durant tot el dia fent pancartes, assentades i pintades. Segons ha declarat la portaveu de la plataforma “Salvem el Cabanyal” Maribel Domenech, alguns d’aquests veïns han estat tractats de males maneres quan 30 o 40 policies han carregat contra ells en el moment en què han rodejat les cases.
Segons Domenech, aquest el pla per enderrocar el Cabanyal era un fet que es preveia des del 24 de març passat, quan al ple de les Corts es va aprovar la llei que donava vistiplau als enderrocaments del barri, amb la majoria de vots del PP a favor. La portaveu també ha anunciat que “s’està vivint un atac massiu” contra el barri, i que el carrer San Pedro només és l’objectiu d’aquesta jornada.
Els veïns, per la seva part, pateixen perquè els enderrocaments es succeeixin en cadena i que els seus habitatges també es vegin afectats. Per altra banda, també critiquen el gran i exagerat desplegament policial que hi ha hagut al llarg del dia.

Freedom for the catalan countries!

2009-08-12T20:50:00.001-07:00

"Freedom for the catalan countries!" La primera campanya del col.lectiu independentista del Baix Gaià, la Gaianada.

Amb aquest títol, aquest dissabte el Col·lectiu Independentista del Baix Gaià "La Gaianada", inicia una campanya amb l'objectiu de donar a conèixer als i les turistes que visiten la comarca la situació actual dels Països Catalans i la lluita de l'Esquerra Independentista.

El col·lectiu ha elaborat unes octavetes, en les quals s'explica de forma sintètica la història del nostre poble, la situació de la llengua, els territoris que constitueixen els Països Catalans, els col·lectius que lluiten pel seu alliberament nacional i social...

Al passeig marítim de Torredembarra, des del vespre fins a la matinada, es farà l'acte d'inici d'aquesta campanya que comptarà amb espectacles infantils, projecció de documentals, concurs de titius i concert amb l'actuació de diferents grups de la comarca.

D'aquesta manera, pretenen captar l'atenció de les persones que venen a passar l'estiu a la comarca perquè coneguin la realitat del lloc que visiten, i així, internacionalitzar la qüestió nacional.

El Baix Gaià, com a comarca costanera, rep durant els mesos d'estiu fluxos massius de persones d'arreu d'Europa que venen a passar les seves vacances aprofitant el clima mediterrani. Per aquest motiu, el recent creat col·lectiu "La Gaianada" ha impulsat una campanya adreçada a aquests sectors de persones perquè coneguin el país on passen les seves vacances.

Assetjament policial a Torredembarra

2009-08-02T15:42:00.000-07:00

Un aparatós dispositiu d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra intervé de forma il·legítima i sense precedents a Torredembarra. Diverses persones resulten contusionades a causa dels cops de porra i les empentes dels agents.

La passada matinada del 2 d'agost de 2009, i durant la clausura del bar musical “Nose”, un aparatós dispositiu policial va irrompre de forma contundent les persones que romanien al carrer un cop el bar ja havia tancat les portes.

Una vintena de persones van ser sorpreses quan una furgoneta d'antiavalots amb una actitud intimidatòria va aparèixer al carreró; els agents van carregar, colpejar, retenir, registrar i identificar a l'atzar i durant prop d'una hora a 7 persones.

Els agents, amb actitud autoritària, i en cap cas en llengua catalana, van assetjar els 7 ciutadans, negant el dret d'auxili, negant-los parlar amb els propis companys retinguts, negant-se a identificar i impedint que els retinguts gravessin la lamentable actuació policial.

Les 7 persones, totes elles sense antecedents i sense cap substància il·legal al damunt, van contemplar amb els seus propis ulls la impunitat amb que aquest cos policial actua.

El dispositiu policial va arribar sense que hi hagués hagut cap queixa ni veïnal, ni del mateix establiment; per la qual cosa afirmem que els agents venien amb ganes d'actuar de forma injustificada, fent efectives les lamentables tasques d'aquest més que qüestionat “cos de seguretat”.

Així doncs:

Responsabilitzem el consistori i els organismes municipals competents del fet de permetre que els Mossos d'Esquadra actuïn violentament, impunament i de forma injustificada a Torredembarra i arreu. I a la conselleria d'interior de la Generalitat de permetre i de no investigar en cap cas, l'actitud d'aquest cos policial que ja campa amb una llarga llista d'antecedents de maltractaments i actituds bel·ligerants arreu del Principat de Catalunya.

Exigim al consistori municipal que investigui els fets ocorreguts, que trobi els agressors que s'amaguen dins d'aquest cos, que doni explicacions als identificats i colpejats, i que investigui aquest cos policial de dalt a baix abans que campin impunament per la nostra vila; de no ser així, iniciarem els pertinents tràmits legals i les protestes veïnals, per tal de fer visible i fer comparèixer els responsables d'aquests fets, ja siguin els mateixos agents i els càrrecs públics implicats.

Torredembarra. Baix Gaià. Països Catalans.
La Gaianada, col·lectiu independentista del Baix Gaià.
2 d'Agost de 2009.

L'ESQUERRA ABERTZALE AFIRMA QUE ETA MAI NO SERÀ DERROTADA

2009-08-01T09:19:00.000-07:00

L'esquerra abertzale va reiterar ahir els arguments que havia donat dimecres després de l'atemptat contra la casa quarter de la Guàrdia Civil de Burgos i va posar de relleu que «la negociació i el diàleg són l'única alternativa» per solucionar el conflicte basc.

Sense condemnar tampoc en aquesta ocasió l'atemptat perpetrat a Palma, l'esquerra abertzale va difondre un altre comunicat, molt similar al que havia emès el dia abans, en el qual recalca que aquesta altra acció armada demostra l'«absoluta irresponsabilitat de tots els sectors polítics i mediàtics que continuen insistint en la possibilitat de derrotar policialment ETA».

«La derrota militar d'ETA senzillament no és possible i així s'ha demostrat al llarg dels 50 anys de la seva existència», afirma la nota, en la qual es posa de relleu que «el conflicte polític no pot ser reduït a un problema antiterrorista». Hi afegeix que «el problema de l'Estat espanyol no és ETA» ni tampoc l'esquerra abertzale, sinó que «el nucli del conflicte» és «l'existència d'una majoria popular basca que demana el respecte a la seva condició nacional i el dret a decidir el seu futur», per la qual cosa la «solució» només pot ser que es permeti als ciutadans decidir «democràticament la seva articulació interna i el seu model de relació amb l'Estat». Demana per això a les forces polítiques, socials i sindicals un acte de «responsabilitat» i un «esforç suplementari en aquesta direcció», perquè no poden ni han de mantenir-se «com a simples espectadors d'aquesta situació.

Prohibició
La secció quarta de la sala d'afers penals de l'Audiencia Nacional ha prohibit els actes de suport a presos d'ETA previstos per ahir i avui a Villabona (Guipúscoa), després que el jutge Santiago Pedraz els permetés en considerar que estaven emparats per la llibertat d'expressió. Contra aquesta sentència no es pot recórrer.

Els inadaptats esmolen l'EINA

2009-07-29T19:21:00.000-07:00

Vist per sentència el judici a tres manifestants del Primer de Maig

2009-07-29T19:19:00.000-07:00

El judici de faltes contra tres manifestants del Primer de Maig, inculpades per part de la patronal d’embrutar la façana i trencar un vidre de la seva seu, ha quedat vist per a sentència. La Guàrdia Urbana de Tarragona, cos policial que ha instruït el cas, ha al·legat que aquestes tres persones foren reconegudes visualment durant la manifestació gràcies als fitxers policials dels quals disposa. El fiscal ha reclamat 7 dies de treball en benefici de la comunitat per cadascun dels acusats i una multa per reparar els suposats danys d’uns 300 euros.
La defensa ha demanat la lliure absolució.

Les encausades han comptat amb el suport d'una vintena de persones, algunes de les quals desplaçades d’arreu del Camp. Des de les 10 del matí han mostrat la seva solidaritat a les portes dels Jutjats de Tarragona, han informat els vianants de la zona, i han rebut amb una forta ovació els encausats quan han aparegut a la porta de l'edifici en finalitzar la vista. Algunes de les concentrades les han acompanyat al judici com a públic.

Tres anys de presó pel jove que es va defensar del ‘kubotan’

2009-07-29T19:03:00.000-07:00

L’activista okupa que l’any 2007 va ser detingut sota l’acusació de donar un cop de puny a un mosso que prèviament l’havia agredit amb un kubotan, ha estat condemnat a tres anys de presó i a pagar una indemnització de 5.000 euros. Els fets van passar durant una marxa contra els desallotjaments convocada per l’Assemblea d’Okupes de Barcelona.

Denuncien l’ús del ‘kubotan’ durant el judici per l’agressió a un mosso

2009-07-21T06:23:00.000-07:00

El judici celebrat el 14 de juliol pels fets de la manifestació pels espais alliberats del maig de 2007, durant la qual un mosso va rebre un cop de puny, ha quedat vist per sentència. El cas va despertar l’interès dels mitjans de comunicació ja que, a partir d’aquella manifestació, va saltar l’alarma social per l’ús d’una arma il·legal per part de la policia catalana, el kubotan. El mosso agredit va admetre que feia servir aquesta arma –que va anomenar “instrument”– i l’advocat de la defensa va creure que el reglament d’ús dels Mossos s’ha d’entendre en un sentit restrictiu. En aquest judici, només es jutjava un cop de puny, però la defensa va insistir en la rellevància de l’ús d’armes no reglamentàries, fet que trauria legitimitat a l’actuació policial i descartaria el delicte d’atemptat a l’autoritat. El titular del jutjat penal número 5 de Barcelona no va permetre que l’advocat de la defensa parlés del kubotan i, quan va sortir aquest tema, el va advertir sobre la seva improcedència. Així, el jutge tampoc va admetre el testimoni de dues manifestants ni la impugnació proposada per la defensa del vídeo de TV3 presentat pels Mossos d’Esquadra al seu atestat policial perquè, segons la defensa, no se’n detalla l’autoria, no s’identifica el lloc dels fets i no es coneix la gravació original. En canvi, van testificar tres mossos, tot i que només un d’ells va ser present a la manifestació. Cal senyalar, també, que cap de les persones que van assistir a la manifestació van identificar l’encausat com a autor del cop de puny al policia i les proves presentades pels Mossos d’Esquadra es remeten a un vídeo emès per TV3. L’acusat, Alfonso H., va romandre tancat 33 hores sense que la policia comuniqués la seva detenció al col·legi d’advocats, un temps durant el qual l’acusat va denunciar que va rebre pressions i coaccions per obligar-lo a admetre la seva culpabilitat. La fiscalia considera els fets i l’autoria plenament provats i manté la seva petició de condemna, que és de tres anys de presó pels delictes d’atemptat a l’autoritat i lesions i 5.000 euros de multa. L’advocat de l’acusat sosté que ningú no va poder provar que Alfonso fos l’autor del cop de puny i que va ser sotmès a tortura psicològica a la comissaria. A més, afirma que no hi ha cap prova que demostri l’autenticitat del vídeo. Més d’un centenar de persones han acompanyat Alfonso H. des del barri de Sants (Barcelona) fins al jutjat, que tenia lloc a la recent estrenada Ciutat Judicial de l’Hospitalet de Llobregat, mentre esperaven que acabés el judici a les seves portes.

ON ESTÀ JON ANZA? Entrevista a la companya de Jon Anza; militant abertzale desaparegut

2009-07-19T07:17:00.001-07:00

No es muy habladora. Las respuestas son cortas y, aunque en alguna pregunta la emoción ha estado a punto de desbordar, contesta con entereza. Es la compañera de Jon Anza. Ella misma lo condujo el pasado 18 de abril a la estación de Baiona donde tomó el tren. Fue la última vez que lo vió. «Lo más duro –asegura– es no saber lo que le ha sucedido».

Han pasado tres meses desde que el militante abertzale donostiarra, Jon Anza, desapareciese tras tomar un tren en Baiona con dirección a Toulouse. Desde entonces no hay rastro sobre su paradero. GARA ha entrevistado a la última persona de su entorno que lo vió, su compañera Maixo.

¿Cómo han sido para usted estos tres meses? ¿Se ha sentido apoyada?

La presencia y apoyo de familia y amigos ha sido y sigue siendo constante. Siempre están ahí, ayudándote, dándote fuerzas. Pero la verdad es que es una situación muy difícil de llevar. Te despiertas todos los días pensando qué ha podido suceder, quieres saber qué le ha pasado y no tienes respuestas. Eso es muy duro.

Fue usted quien vió por última vez a Jon. ¿Cómo estaba anímicamente?

Jon ha sido siempre muy positivo y tiene una gran fortaleza. Estaba muy animado para empezar el tratamiento de radioterapia y terminarlo cuanto antes para poder retomar nuestra vida y volver a la normalidad.

¿Notó un cambio de actitud en la Policía tras el comunicado de ETA reconociendo que Jon era militante de la organización?

No especialmente. Cuando me convocaron a la comisaría de Baiona me hicieron preguntas durante toda la mañana pero no me sentí especialmente presionada. Luego me trasladaron a nuestra casa que registraron desde las 13.00 hasta las 18.00. La actuación de la Policía fue correcta. Se llevaron la maquinilla de afeitar de Jon, sus guantes y otros efectos... Creo que para tomar muestras de ADN y, por supuesto, el disco duro de su ordenador y varias llaves USB. Los policías de París tampoco me intimidaron. Había una mujer policía que me preguntaba por qué hablaba de Jon en pasado. Yo ni me daba cuenta de ello. Ahora también me suele pasar a veces.

¿Cree que la Policía está haciendo todo lo posible para encontrar a Jon o para saber qué le ha pasado?

De la Policía de París no tengo ninguna noticia. Los de Baiona nos informan a través de la abogada o también me han solido llamar directamente para decirme qué averiguaciones han hecho. Por ejemplo, cuando encontraron el cadáver de un hombre en el Errobi me telefonearon preguntándome si Jon tenía tatuajes y cosas por el estilo para contrastar si se trataba del suyo. Ultimamente no nos llaman tanto. Nos dijeron que han mirado aeropuertos, ferrocarriles y estaciones, hospitales pero que las búsquedas no han dado ningún resultado.

¿Podrían dar por terminada la búsqueda?

En principio la Policía tiene que elaborar un informe que será trasladado al fiscal quien, a su vez,lo transmite al juez de instrucción. En esemomento la familia podría tener acceso a saber lo que se ha hecho durante la investigación, con quien han hablado y otros elementos que nos permitirán saber si se ha hecho todo lo que se podía.

El ministro Alfredo Perez Rubalcaba declaró que Jon desapareció voluntariamente con el dinero que ETA dijo que llevaba. Su entonces homóloga francesa Michèle Alliot-Marie, aunque con la boca pequeña, suscribiótambién esa hipótesis. ¿Cree que es posible?

Rotundamente no. Eso es imposible. Jon sabía que si no se sometía a la radioterapia iba a quedarse ciego. Él estaba muy convencido de que debía hacerlo. Para los ministros es fácil decir esas cosas pero ellos no conocen a Jon. Puede que lo hagan porque no saben nada o, cualquiera sabe, quizás lo hacen porque sí saben algo.

En su opinión, ¿qué le ha pasado a Jon?

Desde luego, nada bueno. Al principio cuando estuvimos indagando en hospitales y estaciones nos planteábamos diferentes supuestos pero según pasaba el tiempo la posibilidad de que alguien lo haya secuestrado fue tomando cuerpo. Tras tres meses, creo que es lo que ha ocurrido: un secuestro y, además, de carácter político.

¿Cómo valora las reacciones que ha habido a la desaparición de Jon?

Creo que las movilizaciones, denuncias y exigencias para saber su paradero son muy positivas y ese apoyo es de agradecer. Sin embargo, sólo ha habido reacción en Euskal Herria.

Precisamente, ¿por qué determinados electos, partidos o colectivos de derechos humanos no han reaccionado ante la desaparición de un militante abertzale, máxime con los antecedentes históricos que hay en Euskal Herria?

No sé; habría que preguntarles a ellos por qué no dicen nada. No entiendo ese silencio, ni tampoco el de los medios de comunicación franceses y españoles. Es evidente que no quieren mojarse. Ese mutismo que hay en torno a su desaparición me resulta muy doloroso. Parece que Jon no es nadie para ellos pero para nosotros es mi compañero, hermano, o amigo y ese silencio es muy hiriente.

¿Cree que Jon aparecerá?

Espero que sí. A estas alturas quizás no con vida pero por lo menos su cuerpo o algún elemento para saber lo qué le ha sucedido. Necesitamos saber lo qué le ha pasado.

18 de abril 2009

Desaparece Jon Anza.

15 de mayo 2009

La familia da a conocer la desaparición.

19 de mayo 2009

ETA hace público que Anza no acudió a la cita que tenía acordada con ella y responsabiliza a los gobiernos español y francés de la desaparición.

20 de mayo 2009

Pérez Rubalcaba dice que la acusación de ETA es una «patraña».

22 de mayo 2009

La izquierda abertzale y movimiento pro-amnistía manifiestan en Baiona que «la hipótesis más creíble es la del secuestro».

23 de mayo 2009

Brigadas hacen recorrido desde Baiona a Toulouse,pasando por todas las estaciones.

Colocan fotografías suyas por los alrededores. Primera manifestación en Hendaia exigiendo que se esclarezca lo ocurrido.

25 de mayo- 6 junio

Campaña electoral para el Parlamento Europeo. Denuncia presente en innumerables actos de IISP y EHA.

25-31 de mayo

Movilizaciones en Intxaurrondo durante toda la semana.

28 de mayo

Fiscalía informa de que no se han conservado las imágenes de las grabaciones de las estaciones.

29 de mayo

Miles de ciudadanos se preguntan dónde está Anza en las concentraciones del último viernes de cada mes de Etxerat.

29 mayo - 5 junio

Ayuno en la cárcel de Osny. Protestas los sábados. Carta a MAM.

30 de mayo

Varios cientos de personas se concentran en Biarritz ante un acto electoral de la UMP, que fue respondido con una carga policial por los agentes de la Policía francesa. Tres manifestantes resultaron heridos y uno de ellos tuvo que ser atendido en el hospital.

1 de junio

Aparece un cadáver en el río Errobi pero la misma noche descartan que sea el de Jon Anza.

4 de junio

Ayuno en Gradignan. Colocaron fotos en el patio y enviaron carta al director denunciando la situación.

8 de junio

Chapeo de los presos en Huelva.

11 de junio

Iniciativas de protesta del movimiento pro amnistía ante diferentes medios de comunicación para denunciar el «silencio cómplice» sobre elcaso Anza.

13-14 de junio

Chapeos en Curtis.

13 de junio

Koldo Anza, hermano de Jon, enmarca su desaparición en «otra etapa de la guerra sucia».
Miles de personas en Donostia expresan su rabia ante la «guerra sucia del siglo XXI» y afirman que «no pararánhasta conocer qué le ha ocurrido a Anza».

16 de junio

Alfredo Pérez Rubalcaba insinúa que Anza se ha fugado con el dinero y exculpa alas FSE.

18 de junio

Preguntan dónde está Jon ante los Príncipes españoles en Bilbo y ante los magistrados en un juicio en París.

19 de junio

La fiscal Anne Kayannakis informa de que la Policía Judicial busca en el Fichero de Personas Desaparecidas pistas sobre Anza

junio-julio

La imagen del militante desaparecido así como la pregunta «Non da Jon?» está presente en todas las fiestas de los municipios vascos.

3 de juLio

LAB pide respuestas sobre el paradero de Ion Anza ante la sede del PSN en Iruñea y los electos independentistas en las Juntas Generales de Gipuzkoa.

11 de juLio

En la manifestación convocada por Segi en Donibane Lohitzune en denuncia por los sucesivos arrestos de jóvenes, la imagen de Jon Anza estuvo presente ya que la mayoría de los manifestantes portaban su rostro.

12 de julio

La ministra de Justicia francesa Michele Alliot-Marie tuvo que ver desde la ventana de su vivienda de Ziburu una enorme pancarta en la que se podía leer «UMP terroristes»

16 de julio

El movimiento pro amnistía se concentra ante el desfile militar en Donostia para denunciar la desaparición de Anza.

La policia autonòmica basca, decidida a entrar en els recintes festius de Barakaldo per retirar les fotografies dels presos polítics bascos

2009-07-19T07:08:00.000-07:00

Els Mossos endureixen l’acusació d’injúries contra l’Assemblea de Joves de Lleida i el jutge suspèn el judici

2009-07-19T06:58:00.000-07:00

Insisteixen en que es considerin delicte els fets que imputen a sis joves, a un d’ells perquè va actuar com a portaveu en declaracions a la premsa.
Amplien amb nous informes la denúncia per injúries al policia que va agredir i detenir un jove durant la Diada, tot i que aquesta ja anava acompanyada d’una extensa investigació policial contra els responsables de l’entitat, la seva web, la seva relació amb la CAJEI i aportava quaranta fotografies de cartells que denunciaven l’agressió de la Diada.

Els Mossos d’Esquadra van a per totes. El Jutjat que porta el cas ha informat aquest migdia a l’Assemblea de Joves que el judici que havia de resoldre la denúncia per injúries al mosso Juan de Dios (conegut per haver agredit, amenaçat i detingut un jove mentre participava en la protesta de la Diada contra la conversió de l’edifici d’El Roser en un hotel de luxe) ha estat suspès.
El motiu de la suspensió és que els Mossos rebutgen la decisió del jutge de considerar els suposats fets injuriants com una falta i es refermen en que són constitutius de delicte. Així, els Mossos han presentat avui una ampliació de les diligències de la que, de moment, l’AJLL no en té més informació.
Després d’una extensa investigació, els Mossos van denunciar a sis membres de l’Assemblea de Joves per un delicte d’injúries i una falta de respecte a l’autoritat, acusacions que signifiquen fins a 6 mesos de pena-multa però el jutge ho va rebaixar a falta (amb penes multes que sumarien de 10 a 60 dies per cadascun dels joves).
La denúncia (a l’espera de les noves diligències dels Mossos) ja destacava per anar acompanyada d’extensos informes i materials sorgits de la investigació policial contra l’Assemblea de Joves. En ells, els Mossos imputen un dels joves per haver exercit com a portaveu de l’Assemblea en unes declaracions que va fer a una televisió local després de la detenció de la Diada i l’acusen, juntament a cinc militants més, d’haver injuriat l’agent Juan de Dios. En aquest sentit, els Mossos aporten 40 fotografies de cartells que denuncien l’agressió i detenció de la Diada (on hi figura el mosso agressor) penjats al carrer, a la porta del Casal Ocell Negre o a l’interior de les Facultats de la Universitat de Lleida. Alguns d’aquests cartells van ser intervinguts a cinc dels joves denunciats quan van ser identificats en la inauguració de l’exposició “25 anys de Mossos d’Esquadra”.
Però la investigació va més enllà: Els mossos han investigat una entitat juvenil legalitzada que vinculen a l’Assemblea de Joves i aporten els noms dels seus representants legals. També Identifiquen el propietari del domini de la web de l’Assemblea de Joves i li entreguen al jutge DVDs amb notícies publicades. Alhora, faciliten dades respecte la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) de la que, expliquen, l’AJLL n’és “delegació a Lleida”. Finalment els Mossos inclouen els telèfons personals dels sis joves denunciats, sense que aquests els hi hagin facilitat en cap moment.

Davant la suspensió d’aquest judici l’Assemblea de Joves de la ciutat:
- Denunciem la voluntat malaltissa dels Mossos d’Esquadra d’actuar contra l’Assemblea de Joves. Entenem que amb aquest enduriment de la seva acusació volen contestar la nostra campanya de denúncia pública dels fets de la Diada (un cas de clar abús de poder contra les persones que feien sentir la seva veu per defensar l’ús públic del Roser, en especial contra el Gerard) i la nostra activitat política en general.
- Anunciem que demanarem responsabilitats polítiques pel que representa un cas de clara persecució política, amb una investigació policial al col·lectiu i als membres d’aquest sense precedents a la nostra ciutat. Aquesta gent ha anat massa enllà.
- Refermem que la seva repressió no ens atura en el nostre projecte.
Aquests dies, hem respost al seu judici amb xerrades contra la crisi i accions de denúncia dels seus responsables.

Els Mossos d’Esquadra realitzen una extensa investigació contra l’Assemblea de Joves de Lleida i la porten a judici per injúries al mosso

2009-07-19T06:53:00.001-07:00

Denuncien a sis joves, un d’ells perquè va actuar com a portaveu en declaracions a la premsa, i n’aporten els seus telèfons personals; i els Mossos d’Esquadra carreguen contra l’Assemblea de Joves de Lleida.
El cos policial ha obert una investigació i interposat una denúncia per injúries signada pel mosso d’esquadra Juan de Dios, Aquest agent és conegut per haver agredit, amenaçat i detingut un jove mentre participava en la protesta de la Diada contra la conversió de l’edifici d’El Roser en un hotel de luxe, fets que seran jutjats en els propers mesos.

Els Mossos aporten nombrós material fruit de la seva investigació contra l’Assemblea de Joves:
- Identifiquen el portaveu de l’Assemblea per les seves declaracions que va fer a una televisió local després de la detenció de la Diada i també el denuncien.
- Faciliten dades respecte la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) de la que, expliquen, l’AJLL n’és “delegació a Lleida”.
- Identifiquen el propietari del domini de la web de l’Assemblea de Joves i li entreguen al jutge DVDs amb notícies publicades.
- Investiguen una entitat juvenil legalitzada que vinculen a l’Assemblea de Joves i aporten els noms dels seus representants legals.
- Inclouen a la denúncia els telèfons personals dels sis joves denunciats.
- Aporten 40 fotografies dels cartells que denuncien l’agressió i detenció de la Diada (on hi figura el mosso agressor) penjats al carrer, a la porta del Casal Ocell Negre o a l’interior de les Facultats de la Universitat de Lleida. Alguns d’aquests cartells van ser intervinguts a cinc dels joves denunciats quan van ser identificats en la inauguració de l’exposició “25 anys de Mossos d’Esquadra”.

Fruït d’aquesta investigació, els Mossos han denunciat als joves per un delicte d’injúries i una falta de respecte a l’autoritat, acusacions que signifiquen fins a 6 mesos de pena-multa (que en cas de no ser pagada significaria aquest temps de presó) però el jutge ho ha rebaixat a falta (amb penes multes que sumarien de 10 a 60 dies per cadascun dels joves).

Davant d’aquests fets, l’Assemblea de Joves de la ciutat:
- Considerem molt greu la investigació policial al col·lectiu i als membres d’aquest i denunciem el caràcter polític d’aquesta investigació, de la denúncia i del judici que tindrà lloc aquest dimarts. Aquesta actuació dels MMEE busca perseguir l’activitat política de l’Assemblea de Joves i escarmentar els joves que hi participen.
- Alhora, volem emfatitzar que aquestes actuacions no només no ens espanten sinó que ens refermen en la voluntat de continuar denunciant l’agressió i detenció de la Diada i defensant el Roser.

El cas d'en Gerard de Lleida

2009-07-19T06:51:00.000-07:00

Com cada any el passat 11 de setembre les organitzacions de l’Esquerra Independentista de Lleida Assemblea de Joves de Lleida (AJLL-CAJEI) i Candidatura d’Unitat Popular (CUP) van convocar una ofrena floral al Roser i una manifestació en el marc de celebració de la Diada a Lleida. L’ofrena floral va fer-se amb normalitat tot i la actitud xulesca i prepotent dels mossos d’Esquadra fins que la comitiva del PSC va entrar dins l’edifici històric i un mosso va començar agredir un jove agafant-lo pel coll i empenyent-lo contra la paret. Posteriorment la policia autonòmica no tenint-ne prou va carregar indiscriminadament contra la resta de persones allí presents. El jove en tot moment va seguir mantenint a les mans un cartell on s’hi podia llegir “Salvem el Roser, No al Parador” tal com s’ha vist en el recull de material gràfic de tots els mitjans. El jove va ser detingut i acusat de doble atemptat a l’autoritat, acusació que suposa de 2 a 6 anys de presó. Paral·lelament, l’Assemblea de Joves de Lleida, AJLL-CAJEI, organització de la qual forma part el jove ha denunciat el mosso agressor per detenció il·legal, coaccions i lesions.

Jutjats 7 militants de la CAJEI per desobeir el sistema capitalista

2009-07-19T06:39:00.000-07:00

Comunicat de la CAJEI

El dimecres 15 de juliol a les 10 del matí, a la nova ciutat judicial, s'han jutjat 7 militants de la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) acusats del delicte de desobediència.
El judici ha durat una hora amb el resultat d'una condemna de 10 dies de pena multa i 5 de localització permanent.
Els fets es remunten al dimecres 6 de maig quan, en el marc de la presentació de la dinàmica de la CAJEI Capitalisme+crisi=jovent precari2, dos militants es van penjar de la façana del Banc d'Espanya i uns altres dos es van lligar a un bidó de ciment davant aquesta institució espanyola. Els altres tres van ser retinguts i identificats pels agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra, sota la direcció d'ICV-EUiA, i acusats absurdament del mateix delicte.
El motiu de l'acció de desobediència va ser la denuncia de l'alta precarietat juvenil, agreujada per la crisi capitalista, i les elevades taxes d'atur de la població dels Països Catalans (en aquell moment hi havia més d'un milió d'aturats). A més l'acció va servir per presentar sis propostes per superar la crisi com l'establiment d'un salari mínim interprofessional del 80% de la mitjana salarial del país, les 35 hores de jornada laboral o l'eliminació de la contractació temporal i de les Empreses de Treball Temporal per fomentar un fons d'ocupació pública.

Davant d'aquesta petició la CAJEI ens reafirmem en l'ús de la desobediència com a eina legítima de protesta en contra d'un sistema econòmic que fa pagar les seves crisis als i les treballadores i apostem per un sistema econòmic en que la classe treballadora decideixi el model econòmic en el que ha de treballar i com ho a de fer.

Es tanca amb èxit la primera festa alternativa de Torredembarra

2009-07-16T07:51:00.000-07:00

El col.lectiu 12 morterets, havia convocat un seguit d'actes reivindicatius a la vila de Torredembarra, emmarcats en la primera edició de la Festa Major Alternativa, donat que es va entendre que s'havia d'extendre la crítica i la participació en la festa major institucional.

A les 12 del migdia, una gran pancarta obria l'enlairada dels 12 morterets a la Plaça del Castell, on una vintena de persones van respondre a la crida del col.lectiu.

A la nit, un concert obria la part més festiva de la jornada, amb el cantautor Josep Romeu, vingut des de Tarragona, va donar el to més reivindicatiu.

Una hora després, el grup "Hort d'en Nap", de Torredembarra, va portar la rumba al casc antic de la vila; on el cantautor Miquel del Roig, i durant dues hores, va concloure de forma lúdica l'acte festiu.

Al matí, i per fer pair la ressaca, hi havia convocat un vermut popular a davant de l'Ajuntament, on una vintena de persones hi van estar presents.

L'Audiència Nacional espanyola jutja a la Núria Pòrtulas, de nou, ens tornen a jutjar a totes

2009-07-15T13:40:00.000-07:00

El passat 13 de juliol van jutjar a la gironina Núria Pòrtulas; la fiscalia demana 5 anys de presó i quantioses multes econòmiques.

La Policia Nacional va colpejar i detenir a diferents persones solidaries amb la gironina.

Aquests inicis de febrer, va fet dos anys que la Núria Pórtulas va ser detinguda a Girona sota la

llei antiterrorista i empresonada durant 4 mesos, d’on en va sortir en llibertat sota fiança. Actualment s’ha de presentar un cop per setmana i no pot traspassar les fronteres estatals. L'acusació del fiscal, és de col·laboració amb banda armada i demana 5 anys de presó, 6500 euros de multa i 15 anys d'inhabilitació absoluta.

Som conscients que la detenció i empresonament de la Núria no va ser una equivocació. La repressió de les persones i moviments combatius (i especialment de les persones que són solidàries amb els presos i preses) no és un error sinó una estratègia del poder per tal de criminalitzar-nos. Des de fa anys, els moviments socials som objecte de detencions arbitràries, identificacions, multes i empresonaments.

Cal la solidaritat als atacs cap als engranatges d’un sistema que en nom del benefici econòmic i del poder explota, humilia, tanca, tortura. Per aquest fet no ens podem oblidar de l’Amadeu, en Franki, l’Omar i tants d’altres represaliats. No podem continuar dient que això són equivocacions. Sabem que és la resposta d’un sistema que utilitza la repressió de forma continuada contra aquelles persones que s’hi enfronten.

Cal actuar per l’abolició de la llei antiterrorista i l’Audiència Nacional; per la desaparició del FIES, l’aïllament i la incomunicació dins les presons; per desemmascarar aquesta pau que es basa fonamentalment amb l’autoritarisme, l’explotació i el domini; perquè en definitiva, encara ens queden moltes (massa) raons per continuar lluitant.

Per això des d’aquesta assemblea seguirem treballant per l’absolució del cas i la llibertat real i sense restriccions de la Núria, la fi de la criminalització de les persones i moviments combatius i concretament de la solidaritat amb les persones preses, i la fi de la impunitat de la que gaudeixen els poders polítics, policials i judicials.

La Gaianada, penja dues pancartes al casc antic del poble per denunciar el caràcter del consistori envers les festes populars

2009-07-15T05:19:00.000-07:00

La Gaianada, a primera hora del matí, ha penjat dues pancartes reivindicatives al nucli antic de Torredembarra; en les quals es podia llegir: democràcia és participar, donat a la manca de participació en l'el.laboració del programa festiu, i: les nostres festes al casc antic! Prou imposició!, fent referència a les amenaces de retirar les festes dels carrers més neuràlgics del poble.

La Gaianada, com a col.lectiu actiu i present en l'organització de les festes alternatives d'enguany, ha volgut posar el seu gra de sorra, de manera visible als carrers de Torredembarra, fent visible un problema que prové d'un important dèficit democràtic del consistori municipal.

500 visites, gràcies!

2009-07-14T00:36:00.000-07:00

7 mesos intentant difondre la informació al marge de la tutela convencional.
Amb els pocs mitjans a l'abast, i sense censures, difonem la informació a través de la lliure i crítica opinió!

Es publica el primer nº del Pedra contra tisora, el butlletí de la Gaianada

2009-07-13T04:52:00.000-07:00

Festa major alternativa 2009

2009-07-09T17:52:00.000-07:00

Com a resposta al procés poc transparent, mancat de participació i de diàleg amb les persones i entitats que històricament han participat en l'el.laboració del programari festiu, un grup de persones, col.lectius i entitats del poble, ens hem organitza't per tal de poder desenvolupar unes festes al poble i al servei del poble.

Per altra banda, any rere any, les amenaces de retirar les festes del casc antic del poble es reafirmen, i no només amenaces, sinó que l'any passat i enguany, les festes populars es destinen als llocs més apartats del poble, deixant el casc antic mort; i tot pel més que discutible "descans dels veïns".

Les reivindicacions dels col.lectius, persones i entitats de la vila, es plasmaràn el proper 14 i 15 de Juliol amb un seguit d'actes lúdics i festius, a la Plaça del Castell i al Carrer Ample de Torredembarra.

Es constitueix el col.lectiu "12 morterets" a Torredembarra; l'espai on qüestionar i desenvolupar unes festes majors participatives i assemblearies

2009-06-30T04:36:00.000-07:00

Ja fa uns mesos, que un sector important de Torredembarra, arribava a la conclusió que en els últims anys, les festes majors, s'havien convertit en algo que no agradava ni a la gent del poble, ni a les entitats; aquestes últimes, històricament, havien participat en els diferents processos de decissió i eren part implicada en l'elaboració dels diferents programes festius.

Per altra banda, la part més cultural, el tret més carecterístic de qualsevol festa major dels Països Catalans, es veia retallat sistemàticament; i lo que l'any passat ja era un fet, enguany es reafirma com a una continuïtat i com a un que altre exemple de com el govern municipal pot passar per sobre de qualsevol iniciativa popular; aquest govern, es continua autodenominant democràtic, és a dir, la festa major, l'han tret del casc antic del poble.

Persones i entitats del poble, s'han començat a reunir per tal de constituïr un espai horitzontal i democràtic, per elaborar unes festes vertaderament populars i al marge de la tutela institucional.

Jornada “Un poble, un mural” al Baix Gaià‏; presentació de l'Esquerra Independentista al Baix Gaià

2009-06-13T12:06:00.000-07:00

Avui dissabte 13 de juny, l'Esquerra Independentista de Tarragona, ha iniciat la campanya "Un poble, un mural" dins la campanya anual de l'EIC sobre els "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència!", que pretén ferarribar la campanya a tots els pobles de la comarca.

Diversos militants de l’Assemblea de Joves La Guspira, Endavant (OSAN) i SEPC, han fet la primera de les diverses rutes establertes que comprenien els municipis de La Riera de Gaià i La Nou de Gaià, on es comptà amb lacol•laboració del Col•lectiu Independentista La Gaianada.

Al migdia, a Torredembarra, s’ha realitzat un acte polític en el qual s'han explicat els principis ideològics de l'Esquerra Independentista, així com s'organitza i quina tasca du a terme aquesta coordinadora. En acabar, el cantautor tarragoní Josep Romeu ha tocat pels presents i s'ha fet un dinar de germanor .

Es presenta l' Esquerra Independentista del Camp i la campanya "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència" al Baix Gaià

2009-06-09T12:18:00.001-07:00

La Gaianada, el col.lectiu independentista del Baix Gaià, presenta aquest cap de setmana l'Esquerra Independentista del Camp (EIC), i amb ella, la campanya que actualment està desenvolupant aquesta coordinadora intercomarcal de les comarques del Camp de Tarragona, "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència".

L'acte, del proper dissabte 13 de Juny, a les 12h a la Pl.de la Vila de Torredembarra, consistirà amb una xerrada informativa de la Gaianada, i s'hi sumaràn diferents ponents independentistes d'altres comarques tarragonines.

A continuació, el cantautor Josep Romeu, interpretarà cançons del seu nou disc "Petjades".

Finalment, es podrà gaudir d'un dinar tradicional.

Resultat de les europees al Baix Gaià

2009-06-09T12:00:00.000-07:00

BAIX GAIÀ

PSC-PSOE
3.514
33,42%
CiU
2.277
21,65%
PP
2.201
20,93%
ERC-(Edp-V)
1.486
14,13%
ICV-EUiA
502
4,77%
II
101
0,96%
Altres
434
4,13%

Altafulla

PSC-PSOE
406
29,02%
CiU
285
20,37%
PP
285
20,37%
ERC-(Edp-V)
189
13,51%
ICV-EUiA
126
9,01%
PACMA
19
1,36%
LV-GVE
16
1,14%
UPyD
14
1,00%
LIBERTAS
8
0,57%
II
7
0,50%
Altres
20
1,43%

Bonastre

CiU
78
41,94%
PSC-PSOE
40
21,51%
ERC-(Edp-V)
24
12,90%
PP
20
10,75%
LV-GVE
5
2,69%
RC
2
1,08%
ICV-EUiA
2
1,08%
PACMA
2
1,08%
II
1
0,54%
Altres
1
0,54%

Creixell

PSC-PSOE
342
38,91%
PP
242
27,53%
CiU
151
17,18%
ERC-(Edp-V)
56
6,37%
ICV-EUiA
31
3,53%
II
7
0,80%
Altres
37
10,20

El Catllar

PSC-PSOE
353
35,62%
CiU
187
18,87%
PP
163
16,45%
ERC-(Edp-V)
130
13,12%
ICV-EUiA
59
5,95%
II
11
1,11%
Altres
56
5,65%

La Nou de Gaià

CiU
59
38,56%
PSC-PSOE
33
21,57%
ERC-(Edp-V)
20
13,07%
PP
19
12,42%
ICV-EUiA
9
5,88%
II
1
0,65%
Altres
9
5,87%

La Pobla de Montornés

PSC-PSOE
221
34,64%
PP
156
24,45%
CiU
123
19,28%
ERC-(Edp-V)
72
11,29%
ICV-EUiA
13
2,04%
II
3
0,47%
Altres
38
6,08%

La Riera de Gaià

CiU
187
43,79%
PSC-PSOE
80
18,74%
ERC-(Edp-V)
54
12,65%
PP
53
12,41%
ICV-EUiA
21
4,92%
II
6
1,41%
Altres
11
2,57%

Renau

CiU
26
47,27%
PSC-PSOE
9
16,36%
PP
4
7,27%
ERC-(Edp-V)
3
5,45%
ICV-EUiA
3
5,45%
II
2
3,64%
Altres
25
3,64

Roda de Barà

PSC-PSOE
614
38,35%
PP
408
25,48%
CiU
337
21,05%
ERC-(Edp-V)
87
5,43%
ICV-EUiA
55
3,44%
II
3
0,19%
Altres
55
3,44%

Salomó

CiU
83
50,30%
PSC-PSOE
36
21,82%
ERC-(Edp-V)
17
10,30%
PP
14
8,48%
II
1
0,61%
Altres
6
3,66%

Torredembarra

PSC-PSOE
1.313
37,35%
CiU
735
20,91%
PP
651
18,52%
ERC-(Edp-V)
372
10,58%
ICV-EUiA
175
4,98%
II
59
1,68%
Altres
129
3,87%

Vespella de Gaià

PSC-PSOE
67
39,64%
PP
52
30,77%
CiU
26
15,38%
ERC-(Edp-V)
8
4,73%
ICV-EUiA
7
4,14%
LV-GVE
3
1,78%
Altres
4
2,36%

Els estranys resultats electorals en algunes poblacions basques aixequen sospites

2009-06-09T08:29:00.000-07:00

En poblacions amb forta presència de l'esquerra independentista Iniciativa Internacionalista no té cap vot.

Iniciativa Internacionalista (II) ha denunciat una 'possible tupinada de proporcions històriques', que, segons la coalició, els ha restat 'milers de vots' a les eleccions europees. El cert és que en no pas menys de vint-i-quatre poblacions amb una forta presència de l'esquerra independentista, II no ha tingut cap vot. També sobta l'augment de vots nuls i en blanc. El diari basc Gara publica un article en què constata aquestes irregularitats.

Segons que explica l'article de Gara, la candidatura POSI ha obtingut 113 vots a Amezketa, mentre que II no n'ha tingut cap, segons el còmput del ministeri espanyol d'Interior. Aquestes dades han fet aixecar sospites, atesa la forta presència de votants de l'esquerra independentista. El diari Gara publica que hi ha no pas menys de mil vuit-cents vots a tot el País Basc que els interventors d'II van comptar com a seus i, tanmateix, en l'escrutini oficial, fet pel ministeri espanyol d'Interior, han estat sumats a unes altres candidatures. Aquestes dades, segons Gara, han estat contrastades.
L'article afegeix que l'error no s'ha comès a l'hora de comptar els vots, sinó a l'hora d'informatitzar les dades.
La primera de les irregularitats que han estat detectades fan referència al nombre assignat a la candidatura d'II: mentre que en les paperetes i en les llites de candidatures registrades se li atorga el nombre 31, en els impresos de les actes d'escrutini aquest número correspon a Democracia Nacional. Anomalia que, segons Gara, ha fet que molts vots independentistes hagin estat sumats als del partit d'ultra-dreta espanyol, que ha triplicat els seus vots al País Basc (73 a Soraluze, 53 a Legazpi i 78 a Villabona).
Però aquestes no són les úniques anomalies detectades. En efecte, en alguns municipis bascos, llistes com les d'Union Nacionalista Asturiana, Movimiento Social Republicano, POSI, UCE o SAIN han estat la força més votada.
També s'han denunciat anomalies fora del País Basc Fora del País Basc, també han estat denunciades algunes irregularitats.
Amb tot, és ben difícil de poder demostrar-les. II demana la col·laboració de la ciutadana i convida tots aquells que hagin observat irregularitats a enviar un correu electrònic per informar-ne (web@iniciativainternacionalista.org). És per això que el grup de suport dels Països Catalans a la candidatura ha enviat un comunicat en què fa una crida perquè els representants provincials d'II-SP, acompanyats d'apoderats, vagin demà als recomptes i comprovin, d'una banda, que el nombre de vots obtinguts coincideix amb els atribuïts a les actes, d'una altra, que els vots en blanc coincideixen a les actes i al recompte provincial i també que revisin els vots nuls.

Iniciativa internacionalista, bon debut a Torredembarra

2009-06-09T08:16:00.000-07:00

La candidatura perseguida per la justícia espanyola, s'ha situat en la primera opció política extraperlamentària a Torredembarra, als Països Catalans i a l'Estat Espanyol.

Les eleccions però, marcades per la destacada abstenció per una banda, i pel bipartidisme per una altra, han demostrat que en aquesta vila, i en aquest país, existeix una sensibilitat que amb el pas dels anys es segueix consolidant; i a Torredembarra, amb una campanya escassa, i sense un treball previ, hem aconseguit treure aquests resultats.

Només em cal dir, que aquests resultats ens donen espai per a començar a treballar (els qui encara no ho han fet) i a seguir treballant (els que ja fa temps que treballen), per tal d'esdevenir un contrapoder popular coherent i sòlid a les viles i ciutats dels Països Catalans; un contrapoder capaç d'aglutinar i dinamitzar les veus i les ments combatives i traçar alternatives reals als estats espanyol i francès i avançar d'aquesta manera cap a la dignificació del poble treballador català, reconeixent i reivindicant els drets d'aquest.

Es presenta la Gaianada, el nou espai realment independentista al Baix Gaià

2009-06-09T07:38:00.001-07:00

Després de la desaparició de l'Assemblea de Joves del Baix Gaià, aquesta comarca havia quedat orfe d'un col·lectiu que hi aportes els postulats ideològics de l'Esquerra Independentista.

Pero, dissabte passat, a la plaça de l'Escorxador de Torredembarra, es va presentar el Col·lectiu Independentista del Baix Gaià "La Gaianada". Un nou col·lectiu nodrit de persones de diferents pobles del Baix Gaià que pretèn reactivar la lluita als carrers d'aquesta comarca. La "gaianada", era com s'anomenava popularment les grans baixades del riu Gaià, que inundaven els pobles de la seva riba.

Unes baixades, que des de la construcció de l'embassament del Catllar durant el franquisme, per obtenir recursos hídrics per la petroquímica, no s'han produit mai més. Aquest nom, doncs, no ha estat escollit en va, sinó que és tot un simbolisme del que pretèn reivindicar aquest col·lectiu: l'alliberament nacional, el socialisme, l'ecologisme...

L'acte de presentació del nou col·lectiu, comptà amb la presència d'una cinquantena de persones, veïns de la Torre (el casc antic) i de la resta de Torredembarra, es feu una petita xerrada en que s'explicava en que consistia el col·lectiu.

Tot seguit, Pere Badia, veí del poble i poeta, recità un poema que explicava que és una Gaianada i improvisava una recitació de la popular cançó d'”Al Tall”, “Tio Canya”. En acabar, pujà al escenari el cantautor “A poc a poc”, que tocà cançons populars, les quals arrencaren canterelles per part dels assistents.

Arribà l'hora de sopar, i en acabat, actuàr el cantautor tarragoní Josep Romeu, a mesura que anava arribant més gent.

Cap a 2/4 de 12 començà a tocar el grup de punk Libertad Kondicional vinguts de Reus. A mitja festa, un furgó d'antidisturbis passà a prop de l'espai on es realitzava la festa i estigué voltant pel casc antic del poble.

Abans del últim concert s'aprofità que a la plaça ja hi havia més d'un centenar d'assistents per explicar a tothom que es celebrava la presentació de la Gaianada i s'acabà l'acte amb l'actuació del grup de rock alternatiu Mindless band.

Què és la Gaianada?

2009-06-09T07:33:00.000-07:00

Amb el nom de “La Gaianada”, es dona a conèixer el nou col·lectiu independentista del Baix Gaià. Les Gaianades eren fortes crescudes que baixaven pel riu Gaià, que arribaven a fer sobreeixir sobtadament la llera del mateix fins al punt que en el cas del poble de la Riera de Gaià trobem encara marques al molí de la entrada del poble que indiquen la alçada fins on arribaven aquest fortes i sobtades crescudes. La última d'elles està documentada de 1921.

Vam decidir utilitzar aquest nom amb un cert simbolisme. La presa del Catllar que fou construïda per Franco i actualment gestionada per Respol YPF, impedint que baixés l'aigua, i provocant la sequera absoluta del riu Gaià a tota la Comarca, és la responsable que ja cap Gaianada hagi pogut recorrer el riu.

La doble significació del simbolisme es basa en una oposició a la herència que ha deixat el franquisme que molts opinen que hauríem d'oblidar, fonamentant-se descaradament en la por, i també en l'ecologisme i anticapitalisme, com un exemple més de com el capital explota desmesuradament els bens de tots sense que això repercuteixi necessàriament en bens socials.

Donem a conèixer a través d'aquest manifest, els punts en els quals tenim intenció de basar el nostre treball polític:

- La Independència dels Països Catalans com a únic mitjà per a la supervivència del nostre poble, en un sentit material, és a dir, econòmic i territorial.

- El socialisme com a sistema econòmic contraposat al sistema d'explotació capitalista que no ha funcionat pràcticament en cap dels llocs i moments històrics del món. Quant diem que som d'esquerres o socialistes, ho diem en un sentit unívocament marxista i anticapitalista, doncs no creiem que tingui sentit dir-ho d'una altre manera.

- Assumim com a pròpia la lluita contra el patriarcat, com a sistema anterior al capitalisme, però que s'ha perpetuat en aquest. El sexisme en allò personal i la discriminació laboral en allò social són els exemples més clars d'aquesta discriminació, essent el feminisme i la lluita contra l'heteropatriarcat una forma de combat.

- La comarcalitat del Baix Gaià és palesament real en un sentit social, per això és completament injust que se li denegui la possibilitat de dotar-se de la pertinent administració com la resta de comarques.

- Solidaritat antirepressiva. Creiem que hem de perdre la por a posicionar-nos al costat d'aquells qui han estat, són i seran reprimits a causa de la seva militància política. Cal solidaritzar-se amb tots els presos polítics.

- El col·lectiu la Gaianada es declara obertament antifeixista i antiracista, i volem fer saber que aquestes falses doctrines basades, la primera en la imposició de valors, i la segona en el foment de la xenofòbia i la generació de falsos enemics, són una eina més de distracció del capitalisme, sinó la seva tropa de xoc. - Cal denunciar els seguidors i combatre'n tant les mentides com els seguidors que les fomenten.

- L'ecologisme hauria de formar part de l'ideari de qualsevol que vulgui un món millor: cal defensar el territori, així com uns valors de convivència amb la natura per acabar amb la sobreexplotació d'allò que és condició de possibilitat de la nostre existència, la mare terra.

- Igual que denunciem la negació i voluntat de fer desaparèixer, per part dels estats Espanyol i Francés, el nostre poble, creiem que cal solidaritzar-se amb tota la resta de nacions que romanen oprimides per aquests o altres estats. Som internacionalistes, perquè cal pensar globalment per poder actuar localment, i portar les lluites d'altres pobles a la nostre llar.

- Llengua i cultura popular: cal fomentar com un bé del nostre poble la llengua i la cultura popular, com un bé social que s'ha intentat esborrar la primera i com un espai que enforteix els vincles socials la segona.

Així doncs, esperem, que tornin a baixar, més sorolloses i fortes que mai les Gaianades al llarg de la conca.

Continua el procés per il.legalitzar la candidatura Iniciativa internacionalista

2009-05-19T04:13:00.000-07:00

El Tribunal Suprem espanyol, pretén impugnar un cop més unes llistes descaradament democràtiques; en aquest cas, es pretén negar la participació a les eleccions europees del proper 7 de juny.

La candidatura Iniciativa internacionalista, és la unió de les forces vertaderament revolucionaries de l'Estat Espanyol; formada per a respondre a les agressions contra la classe treballadora, per avançar cap a l'Autodeterminació de tot poble, i per a fer front a les polítiques neoliberals que els grans mandataris europeus ens continuen inculcant.

Aquest procés de desqualificació, no és nou, i ja té precedents a Euskal Herria.

Entenc, tota proposta política i social, té el dret de ser respectada, i ha de tenir l'opció de poder desenvolupar-se lliurement.

Són les urnes, les úniques que tenen dret a il.legalitzar algú!
Al 7 de juny, INICIATIVA INTERNACIONALISTA!

Es dissenyaran noves matrícules per als vehicles del nostre país?

2009-05-10T12:34:00.000-07:00

Avui hem sentit a parlar, que l'Estat Espanyol podria seguir l'exemple de l'Estat Francès en quan a la modificació de les matrícules dels nostres vehicles.

Quasi es compleixen 10 anys de l'entrada en vigor de la "E" a les nostres matrícules, fet pel qual un ampli sector de la població catalana expressà el seu rebuig, posant el nom del seu país a sobre de l'imposat.

Ara, es debat si a les plaques ha de constar el nom de la comunitat autònoma en la qual vivim; però el tema entenc que va molt més enllà.

Ni som cap comunitat autònoma ni crec que es solucioni res fent aquest pas; ans al contrari: si els que promouen aquest debat, han arribat a aquesta conclusió, s'entén que hi ha un conflicte, potser territorial, potser social o potser polític, el qual no es pot solucionar de la manera que es pretén.

El que es vol és mantenir la "E" per sobre de tot, fer un pas per a confondre als sectors catalans més conservadors i continuar perpetuant l'actual estat de les coses.

No negaré que és un pas endavant, perquè ho és; el que si que negaré és que és un pas incorrecte i no és el camí; i el que hem de deixar clar és en quina direcció ens volem moure:
-seguir normalitzant i perpetuant l'ocupació espanyola als territoris catalans, -o avançar cap a una ruptura total i definitiva amb els estats espanyol i francès.

Detinguts 4 joves encadenats al Banc d'Espanya per denunciar la crisi econòmica i la precarietat

2009-05-08T18:20:00.001-07:00

Font: www.endavant.org

Aquest dimecresa les 12 del mati dos membres de la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) s'han encadenat a la façana del Banc d'Espanya a Barcelona, a cinc metres d'altura i dos més s'han lligat a un bidó ple de ciment situat al mig del carrer, tallant el trànsit, davant de Portal de l'àngel.

Aquesta acció de desobediència s'emmarca dins de la roda de premsa que donava el tret de sortida a la campanya de denúncia sobre l'actual situació de precarietat i inseguretat que pateixen els joves davant la crisi econòmica
En aquest acte el portaveu de la Coordinadora Oriol Sánchez ha exposat les principals dades d'atur, temporalitat i precarietat que pateixen els joves d'arreu dels Països Catalans. Segons ha comentat la taxa d'atur juvenil es situa en el 30% i la temporalitat en un 56,78%. Altres dades rellevants són l'augment anual de l'atur en un 81% i que cap de les 61 mesures contra la crisi proposades pel govern de la Generalitat de Catalunya va dirigida a fomentar l'ocupació juvenil.

Tot seguit un membre de la Coordinadora, ha manifestat que si ve la precarietat laboral és un fet, el jovent és la generació precària, ja que aquesta s'ha instal•lat en tots els àmbits de la vida del jovent català. Entre altres coses tres de cada quatre joves menors de 30 anys encara viuen amb els seus pares. D'altra banda les actuals generacions de joves seran les primeres que viuran en pitjors condicions que els seus pares en la història.

Per acabar Sánchez ha justificat l'acció de desobediència afirmant que aquesta és un mitja legítim de denúncia davant d'una situació injusta i que és un mecanisme que garanteix la llibertat d'expressió d'aquells moviments socials i polítics que no tenen els diners de les grans empreses o partits polítics institucionals.

Dues hores i mitja més tard, els Mossos d’Esquadra es van emportar als quatre militants de la CAJEI detinguts a la comissaria de les Corts. Aquests cal sumar els tres identificats, no detinguts, acusats d’actes de desobediència quan començava la roda de premsa.

Es va convocar una concentració de solidaritat a les cinc de la tarda.

www.cajei.cat

Video 25 d'abril 2009

2009-05-08T18:19:00.000-07:00

Crònica manifestació del 1er de Maig a Tarragona

2009-05-08T04:26:00.000-07:00

Entre quatre-centes i cinc-centes persones, segons els organitzadors, van manifestar-se en motiu de la Diada del Primer de Maig, en la Manifestació Anticapitalista del Camp.
Des de la seva arrencada de la plaça Imperial Tarraco a l'arribada a la plaça de la Font, es realitzaren diferents accions contra els culpables de la crisi actual: pintades a oficines bancàries, llançament de pintura a la seu de la Confederació Empresarial, CCOO i UGT, crema d'una fotografia del G20 i la bandera de la Unió Europea... tot davant l'atenta mirada d'un agent policial de paisà que es dedicà a fotografiar tots i totes les assistents a la manifestació. Un cop arribats a la plaça de la Font, els diferents col·lectius convocants de la marxa, llegiren els seus respectius manifestos, els quals posaren en comú la necessitat de construir un sistema alternatiu al capitalisme per assegurar el repartiment de la riquesa i el treball.
En acabar, el cantautor tarragoní Josep Romeu interpretar algunes cançons del seu repartori i d'altres de clàssiques de cantautors com Víctor Jara.Amb el lema “Davant de la crisi, repartim el treball i la riquesa”, la manifestació, que va arrencar de la plaça Imperial Tarraco passades les 7 del vespre, va concloure a la plaça de la Font, davant l’Ajuntament de Tarragona passades les 8 del vespre.
Al finalitzar el recorregut, representants de diferents col·lectius i organitzacions convocants ;els sindicats CGT, COBAS, SEPC, la CUP, Endavant (OSAN), Cau de llunes (AFRT), AJ la Guspira, AJT, i la coordinadora de l'Esquerra Independentista del Camp (EIC), van fer diversos parlaments a la mateixa plaça de la Font denunciant la crisi i les seves conseqüències pel poble treballador català, les polítiques de l’administració favorables al capital, l’atur desbocat, la retallada de drets laborals, la repressió dels moviments socials i dels treballadors i treballadores immigrants... exigint mesures dràstiques i el repartiment del treball i la riquesa.Durant el trajecte s'han realitzat diferents accions contra els responsables de la crisi, com les caixes i els bancs. Ha estat davant de les oficines dels anomenats “sindicats grocs” (CCOO i UGT) i la patronal CEPTA, on s'ha fet la primera parada. Allí, un participant ha llegit una proclama que mostrava el seu rebuig cap a aquestes institucions, seguidament, els manifestants han llençat pots de pintura que han tacat la façana. La següent parada ha estat a la plaça de la Font on ha finalitzat la manifestació.
A sobre l'escenari, davant l’Ajuntament s'ha llegit el manifest unitari i diversos portaveus dels col·lectius i organitzacions convocants han denunciat “la situació de vulnerabilitat i precarietat que s'està patint als darrers dies a causa de la crisi” en un seguit de parlaments. Seguidament, dos participants han cremat una bandera europea i una fotografia de l’última cimera del G20.

L’acte s’ha conclòs amb l’actuació del cantautor tarragoní Josep Romeu.

La festa major a Torredembarra cohacciona la participació popular?

2009-05-07T06:26:00.000-07:00

Article personal.

Donar vida al casc antic, és cosa de totes i tots.

A les darreres setmanes ens hem assabentat, que de nou, l'organització de la festa major de Torredembarra ha tancat les portes a la participació popular, i que pretén allunyar les mateixes festes del casc antic de la Vila.

Entenc que aquest no és un fet puntual, ans al contrari, sinó que respon des de fa anys a la dinàmica de mantenir mort el nostre poble.

Deixant de banda, el preocupant deteriorament del nostre poble, i la manca d'un oci realment responsable que aglutini als joves i grans de la nostra vila, es pretén avançar cap a la construcció d'una ciutat que atregui única i exclusivament al sector turístic.

El fet que els habitants de Torredembarra no puguin participar i decidir sobre el futur del nostre poble, i s'abandoni la festa pels carrers més neuràlgics del casc antic, obre les portes a la construcció d'alternatives, al marge de l'actual estat de les coses.

És a dir, que el poble ha de construir el seu espai, creant i participant en les assemblees populars, entitats culturals i col.lectius de base, construint espais de contra poder popular que potenciïn la cohesió social i siguin vinculants amb les aspiracions del nostre jovent, i de totes les persones que visquin en aquest poble.

Entenc que la festa major, és de totes i tots, que és del poble; i que si aquest no hi pot participar esdevé un context antidemocràtic.

DEMOCRÀCIA ÉS PARTICIPAR, ÉS DECIDIR!
LA FESTA MAJOR AL CASC ANTIC!

POSEM ALTAVEUS A LES ENTITATS DEL NOSTRE POBLE!

5.000 manifestants acudeixen a la convocatòria de l'Esquerra Independentista a València

2009-04-29T05:20:00.000-07:00

Coincidint amb el 25 d'Abril, Diada Nacional del País Valencià, fins a 5.000 persones van acudir dissabte a la convocatòria a la ciutat de València feta per les organitzacions de l'Esquerra Independentista que impulsen la campanya "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència" (Endavant, Maulets, CAJEI, SEPC, Alerta Solidària i COS).

"Prenem els carrers per la llibertat dels Països Catalans" era la pancarta que obria la marxa.

Enguany, la mobilització s'ha fet al marge de la d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV, que convoca el 9 de maig) i ha servit per demostrar la capacitat de convocatòria de l'Esquerra Independentista a la ciutat.
>> La marxa tenia el suport d'un centenar d'organitzacions i entitats d'arreu del país.

Enguany, la Diada ha coincidit amb els 70 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de València. És per això que els convocants van convidar diverses persones que des dels darrers anys del franquisme i fins a l'actualitat s'han significat pel seu compromís amb la lluita per la llibertat i la justícia social.

La presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià, Empar Salvador, des de l'escenari va recordar aquells que van morir durant la Guerra Civil i la postguerra lluitant contra el feixisme i molts dels quals actualment estan encara enterrats a les fosses comunes del cementiri general de València. Salvador va denunciar, a més, el paper del govern espanyol per no donar suport "a les persones que van ser víctimes del genocidi franquista".
Després va prendre la paraula l'històric militant antifeixista Enric Tàrrega, qui va patir presó durant el franquisme per la seua participació a diversos grups d'esquerres com el Front Marxista Valencià o les primeres CC.OO. de València. Tàrrega es va adreçar emocionat al públic per expressar que estava molt satisfet de veure tanta gent jove: "Això mostra que malgrat 300 anys de dictadura espanyola no ens han fet desaparèixer".
Qui també va pujar a l'escenari va ser Pasqual Soriano, militant revolucionari durant l'etapa de la transició a organitzacions com el PCE (internacionalista) o el PSAN i posteriorment a lluites de caire llibertari, que va recordar la trajectòria de l'esquerra independentista a València.
Satisfacció dels organitzadorsEls organitzadors van explicar a L'ACCENT que estan molt satisfets de la resposta de la gent a la manifestació, ja que era un repte arriscat convocar al marge del paraigua d'ACPV. També es van mostrar molt satisfets per l'ampli suport que han recollit d'altres entitats que es van sumar a la convocatòria, entre les quals el PSAN, l'MDT i les CUP, la Federació de Colles de Dimonis i Diables del País Valencià, casals d'arreu dels Països Catalans, i fins i tots les joventuts del BNV i d'ERPV.
A la nit, un concert amb els grups Un Entre Tants, Voltor i Skafeinats va cloure la Diada al centre de la ciutat.

Ataquen el monument als Maulets a Xàtiva

2009-04-29T05:15:00.000-07:00

Coincidint amb la Diada del País Valencià, el passat dissabte dia 25 a la nit fou atacat el monument que el poble de Xàtiva té dedicat als Maulets que defensaren la ciutat contra l'assetjament de les tropes borbòniques en la guerra de sucessió.
Concretament, prengueren foc a una de les corones de llorer que s'havien dipositat durant els actes de commemoració del 25 d'Abril d'eixe mateix matí. Els agressors llençaren un líquid inflamable que va afectar la corona i el monument.
El més curios, però, és que l'atac fou selectiu, la corona incendiada fou la que havia col·locat la Comissió 25 d'Abril, que agrupa a diferents partits i entitats esquerranes del poble, i no la col·locada per l'ajuntament (governat pel PP) a primera hora del dissabte.

Ximo Corts, president de l'associació Amics de la Costera, ha declarat que aquest atac deixa palés el caràcter antidemocràtic i incívic dels agressors, resaltant el fet que aquest és un atac a la nostra identitat nacional. És l'enèsim atac que rep el monument que recorda l'incendi de la ciutat i el començament de la desfeta dels drets dels Països Catalans com a poble.

Tots els anys es produeixen atacs contra la pedra dels Maulets sense que l'Ajuntament de Xàtiva ni Delegació de Govern facen res per perseguir els agressors.

Des de la comissió 25 d'Abril s'han condemnat els fets i han demanat més implicació a les atoritats per a perseguir aquests actes.

El jutge condemna als 4 joves tarragonins que es van solidaritzar amb en Franki de Terrassa

2009-04-27T14:22:00.000-07:00

El jutjat d'instrucció nº4 de Tarragona, ha decidit desestimar el recurs presentat per la defensa dels 4 joves. Els joves resten a l'espera d'executar 4 dies de treball en benefici de la comunitat, i abonar a l'Ajuntament de Tarragona la quantitat de 250 euros.

Els 4 joves, marcadament implicats amb les lluites socials de la ciutat i del país, es van solidaritzar fent un mural a Tarragona, en suport amb el pres polític català, Francesc Argemí, condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó per retirar suposadament les banderes espanyola i europea de l'ajuntament de la seva ciutat, Terrassa.

El mural es va realitzar a un mur de comunitat privada del barri de St.Pere i St.Pau, ara fa un any, i els mateixos propietaris van decidir no continuar amb el procés judicial; però l'ajuntament va decidir presentar-se com a acusasió particular, i ara, cobrarà més de doscents euros ja que ha estat considerat part implicada i afectada en el mural.

Aquest és l'exemple que evidencia que l'Ajuntament prioritza i li interessa perseguir a tot jovent i presentar-se com acusasió particular; quan els propietaris, els únics afectats, i els únics que podrien tenir dret a interposar una denúncia , van decidir en el seu moment deixar en pau als 4 joves.

Aquesta situació, podria emmarcar-se en l'estat de persecusió política que pateix el jovent dissident, i esdevé una dinàmica sistemàtica a reprimir tota persona que treballa per a construïr un espai vertaderament revolucionàri i descaradament democràtic al nostre país.

I és que empresonar a en Francesc Argemí és injust, i evidencia que formem part d'un conflicte polític contra l'Estat Espanyol, però condemnar a joves que es solidaritzen contra una veritable arbitrarietat i injustícia, és lamentable.

Els mitjans de comunicació, part implicada en la contextualització d'un poble

2009-04-20T15:03:00.000-07:00

Queden ja molt i molt llunyanes les típiques argumentacions per a defensar els mitjans de comunicació; ja que cada cop més el món mundial percep que la realitat que es viu al carrer, no correspon amb la que ens enganxa frenèticament a les pantalles dels televisors.

Els mitjans de comunicació, podrien ser l'exemple modern de desqualificació i criminalització de l'èsser humà, un mitjà capaç d'estigmatitzar i tenir la voluntat d'esdevenir un únic pensament; un únic pensament que desconeix la veritat degut a la por, o a la mandra de sortir al carrer.

Són sense cap mena de dubte, els responsables que el conjunt de la societat generi odi envers una cosa o un objecte, o bé que generi respecte envers algú, i el més trist és que la societat que es posiciona envers algun fet, ho fa perquè la televisió així ho diu.

És la manipulació i els cervells manipulats els que fan generar una opinió, degradant i indigna envers algo; com ara les campanyes mediàtiques que fan els televisors sense cap mena d'excepció envers el conflicte basc: com ara la publicació de cares, criminalitzant-los públicament abans que hagin comès res o bé que un Jutge els hagi jutjat; en aquest moment, en veure les imatges de les cares dels independentistes bascos, la gran majoria de la societat genera una opinió i un odi envers aquesta persona, sent el lector el principal agent a l'hora de jutjar. I són aquests fets, estratègicament pensats, els que fan de forma continuada, s'expliqui i es faci entendre a la seva manera un conflicte polític; un conflicte polític que molta gent desconeix, que es guia pels televisors; i que en cap cas és capaç d'acostar-se al lloc dels fets per comprendre la realitat amb els seus propis ulls.

I és que els interessos econòmics hi tenen un paper important, sens dubte; però la classe política en cap cas pot permetre que hi hagi una opinió oposada i massiva.

La premsa, amb la conseqüent manca d'opinió de la gent, està perpetuant la massacre i la criminalització a qualsevol poble.

Em denuncien i em multen per portar el "cat" a la matricula del cotxe

2009-04-15T11:33:00.000-07:00

La justícia espanyola, torna a fer de les seves.

El passat 10 d'abril, en plenes vacances de setmana santa, ens vem reunir amics i familiars per anar a Iparralde, el País Basc francès.

Dies abans, els meus pares em van oferir el seu cotxe, perquè és més gran i aniriem més segurs pel Pirineu basc.

Sortint d'Iruña, en direcció França, ens vem trobar un control antiterrorista de la Guàrdia Civil, i ens van fer parar; els agents, tots encaputxats i les seves metralletes ens apuntaven a tots i totes nosaltres.

L'agent se'm va dirigir i em va preguntar: ¿de dónde vienes?, i jo li vaig respondre de Iruña; i l'agent em va tornar a preguntar: ¿de dónde? de Iruña li vaig repetir. Era un moment bastant desagradable, i pensava que jo no pronunciava bé l'euskera, o que realment l'agent no em va entendre. M'ho va tornar a preguntar, i li vaig dir, de Pamplona; llavors ja em va entendre i em va dir: Ah!, de Pamplona!, aquí de vasco nada! aquí en espanyol, que estás muy equivocado, xaval!

Després del primer espectacle, i un cop vem entregar tota la documentació en regla del vehicle i la personal, em torna a dir: yo no conozco ningún país que se llame "CAT", a no ser la mierda que hay en la punta de mi nación. Llavors per dintre vaig pensar: "jo tampoc conec a cap país que es digui "E" ".

Ens van regirar el cotxe, van mirar totes les pertinences personals dels meus pares, amb un toc descaradament burlesc, i amb una falta de respecte inpropia d'un estat que s'autodenomina democràtic.

El fet denunciant és: "Colocar, inscribir o pintar en las placas de matriculas adornos, signos, publicidad u otros carácteres distintos de los señalados reglamentariamente";
ara, estic a l'espera de rebre la multa; que per cert l'agent, ja m'ha avisat que em farà mal.

Des d'aquest modest espai, m'adreço a tots i totes vosaltres, animant-vos a enganxar el distintiu propi del nostre país, i a fer objecció fiscal a les seves multes.

15.000 firmes per a una candidatura anticapitalista‏

2009-04-05T14:34:00.000-07:00

FIRMA PER A UNA CANDIDATURA ANTICAPITALISTA A LES ELECCIONS EUROPEES

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, juntament amb Izquierda Anticapitalista, està impulsant una candidatura anticapitalista per a les properes eleccions europees del mes de juny. Pensem que front als intents de fer pagar la crisi actual als sectors populars cal, en paral.lel a l'organització de la resistència social, intentar plantejar una alternativa política anticapitalista que defensi unes polítiques clarament diferenciades de les actuals implementades per una esquerra institucional totalment subalterna al social-liberalisme i als interessos empresarials.Per a poder presentar la candidatura necessitem 15.000 firmes de ciutadans/es tal i com estableix la Llei Electoral.Necessitem la teva firma!Per a firmar cal omplir un imprès oficial.

Hi ha moltes maneres de fer-ho. Pots contactar-nos o baixar-te els impresos de la nostra pàgina web on trobaràs tota la informació sobre com firmar. A la web també trobaràs les línies mestres programàtiques de la candidatura i les principals mesures front a la crisi que defensem.

http://www.revoltaglobal.cat/

GAZTE MARTXA '09 -- MARXA JOVE '09

2009-03-29T12:09:00.000-07:00

Un any més el jovent basc organitza una nova edició de la Marxa jove, una marxa que cada dos anys recorra els paisatges més emblemàtics d'Euskal Herria.

Enguany, el punt de sortida és Amaiur (nord de Navarra), passant per Baigorri i Anhauze per acabar a Garazi (tocant a Iparralde, País Basc Francès).

10, 11 i 12 d'abril són els dies de la marxa, on durant la mateixa es realitzaràn diferents activitats, i en arribar a Garazi, entre d'altres coses, es celebrarà l'Aberri Eguna (el dia del poble basc), amb un concert de Su ta Gar, Def con Dos, entre d'altres.

10 anys defensant el Gaià

2009-03-26T13:37:00.000-07:00

10 anys de Salvem el Gaià!

Dissabte, 28 de març de 2009

Fem dissabte! Campanya de neteja dels nostres rius del Projecte Rius
Punt de trobada: A les 11 del matí, al punt on el Gaià es creua amb el camí d’Altafulla i Ferran.
Col·laboren: Aj. de Tarragona i Altafulla

Diumenge, 29 de març de 2009

Caminada Popular des de la desembocadura del Gaià fins el Catllar

A les 8 del matí, sortirà un autobús des del Catllar.
A les 8:30, iniciarem la caminada des de la desembocadura
Arribada al Catllar a les 12:30

Tot seguit, davant de la Torre d’en Guiu, Lectura del Manifest i acció reivindicativa
A les 14:00, dinar a la Torre d’en Guiu
Amb el suport de: Ajuntament del Catllar

Dissabte, 18 d’Abril de 2009
Taula Rodona “Els nostres rius, problemàtiques i perspectives”
A les 19:00 de la tarda, a Torredembarra.

Assassins d'animals, assassins de vides.

2009-03-25T17:56:00.000-07:00

Que parlin les imatges....

Mossos d'Esquadra; mitjançant la broma, també sou culpables!

2009-03-25T17:48:00.000-07:00

Torredembarra es solidaritza amb el company Tomàs

2009-03-25T13:10:00.001-07:00

El passat 23 de Febrer, en Tomàs, militant del SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans), va iniciar una vaga de fam indefinida en favor de la universitat pública i en contra del procés de Bolonya; avui en Tomàs, ha estat ingressat.

Torredembarra s'ha solidaritzat penjant una pancarta a l'entrada del poble, solidaritzant-se d'aquesta manera per la seva salut personal, entenent la seva causa com a justa, legítima i digna de ser respectada.

El procés de Bolonya, segons gran part de l'estudiantat, esdevé un procés imposat, mancat de participació; per tan antidemocràtic. Aquest procés, perpetua un cop més la consolidació de la universitat privada en detriment de la pública; i és un pas més per mercantilitzar l'ensenyament.

Perfilant alternatives, traçant llibertat!

2009-03-24T10:02:00.001-07:00

Un grup de persones de Torredembarra, han incentivat un nou projecte social i polític al poble i a la comarca.

El proper divendres 27 de març a les 19h, al Casal Municipal de Torredembarra, s'explicarà el perquè d'aquest embrionàri col.lectiu, en que treballa i com, animant d'aquesta manera a formar-ne'n part.

El col.lectiu, de caire independentista i socialista, pretén esdevenir un nou espai de contrapoder al poble, treballant d'aquesta manera per combatre les mancances que patim com a joves i grans, com a treballadors i aturats, com a dones i homes; com a catalans i catalanes.

Vídeos de les càrregues dels Mossos d'Esquadra contra el moviment estudiantil, avui a Barcelona.

2009-03-18T16:53:00.000-07:00

Mirem, difonem, responem, denunciem!

Càrrega policial de la manifestació del vespre a Barcelona:
http://www.youtube.com/watch?v=FTYy0DNulgY

Vídeos de les càrregues policials durant el dia a Barcelona:
http://blip.tv/file/1891860

Els Mossos carreguen contra la manifestació d'aquest vespre

2009-03-18T16:49:00.000-07:00

La policia ha carregat al centre de Barcelona contra la manifestació convocada pels estudiants per protestar pel desallotjament aquest matí de la UB on assistien unes 5.000 persones.
Asistents a la manifestació d'aquest vespre han explicat a L'ACCENT que a la Via Laietana, en un clima de molta tensió, els Mossos d'Esquadra han començat a carregar contra els milers de manifestants. Hi ha hagut enfrontaments a la Via Laietana, a la Rambla i a la zona del voltant del mercat del Born. Les càrregues han provocat ferits entre els manifestants i també els periodistes que ho cobrien.
En aquests moments (12 de la nit) encara hi ha furgonetes d'antiavalots recorrent els barris de la Ribera i Gòtic, i també un helicòpter de la policia sobrevolant el centre de la ciutat.

>> El SEPC ha explicat a L'ACCENT que hi ha ferits en diversos hospitals de la ciutat. Entre els ferits per les càrregues policials hi ha un conductor d'autobusos amb una ferida al cap.

>> Vegeu un vídeo sobre els enfrontaments d'aquest vespre: Noves càrregues dels mossos

>> No hi ha notícia oficial de detinguts, tot i que testimonis han vist com algunes furgonetes de la policia s'emportaven persones arrestades.

Dures càrregues i detinguts després del desallotjament de l'ocupació de la UB

2009-03-18T16:45:00.000-07:00

font: Diari accent. www.laccent.cat

Després que aquesta matinada els antiavalots dels Mossos d'Esquadra hagin desallotjat els estudiants que ocupaven el vestíbul de l'edifici central de la UB, aquest matí i migdia els agents policials han estat carregant al centre de la ciutat contra els centenars d'estudiants que protesten pel desallotjament.
Els estudiants han explicat a L'ACCENT que els agents han carregat durament contra ells tot i que s'havien retirat de la calçada de la Gran Via i estaven a la vorera. Després els Mossos han estat perseguint a cops de porra estudiants per l'Eixample.

L'ocupació havia començat el 20 de novembre. Els Mossos han posat una denúncia contra 16 estudiants per desordres públics i alguns per desobediència, tots ells estaven dins de la UB en el moment del desallotjament. Els demanen entre 6 mesos i 3 anys de presó.

Càrregues a plaça Universitat i a l'Eixample.

Les càrregues han començat a plaça Universitat, quan un grup d'estudiants havia tallat la Gran Via per protestar pel desallotjament. Els Mossos els han dit que sortissin, i quan es començaven a alçar (tal com es pot veure en aquest vídeo: http://blip.tv/file/1891138) els agents han començat a carregar durament. Tot i que els manifestants s'han traslladat a la vorera, han continuat els cops de porra. 8 persones han estat detingudes i 6 més retingudes una estona.
A les 12 els estudiants s'han tornat a concentrar, i la resposta dels Mossos d'Esquadra ha estat la mateixa: cops de porra i detencions. Aleshores els joves s'han escampat pel barri de l'Eixample per fugir de les càrregues, i les furgonetes dels antiavalots els han perseguit i han anat fet més càrregues.

Alguns testimonis han explicat a L'ACCENT que els Mossos han estat carregant sense distincions en alguns punts tant contra manifestants com contra persones que s'ho miren o fins i tot periodistes. Sembla que hi ha hagut més ferits en aquesta persecució, però encara no se'n sap la xifra.

Torredembarra es lleva llegint contra informació

2009-03-18T09:42:00.000-07:00

Clica aquí per llegir la publicació en PDF:
http://www.17-s.info/sites/www.podem.cat/files/PODEMCAT.pdf

Ahir dimarts, centenars de diaris autogestionats de contra informació van ser llegits pels vilatans de Torredembarra, així com d'altres pobles i ciutats dels Països Catalans.

En aquest, es fan moltes pincellades sobre la crisi capitalista, i es donen totes les informacions necessàries per entendre-ho.

Per altra banda, es reafirma que són els que viuen i treballen en aquest país, els màxims perjudicats d'aquesta situació; una crisi que l'han creat els rics, i que ells mateixos l'han de solucionar.

Per acabar, s'insisteix també que en un sistema/món capitalista, és lògic que existeixin crisis econòmiques; doncs aquests és un sistema incompetent.

Una altra dona víctima del masclisme

2009-03-17T11:40:00.000-07:00

Aquest cop ha tocat a Altafulla.

Una altra dona ha estat assassinada en mans de la seva ex-parella; incomprensiblement aquesta tendència irracional continua fent de les seves: torturant, assassinant a les dones,... .

I és que cap reforma de la llei és capaç d'afrontar la violència de gènere; ja que tots sabem que vivim en un sistema/estat patriarcal que fomenta la superioritat de l'home cap a la dona, que li atorga uns poders i uns valors; això es pot traduir també a l'àmbit laboral, a les relacions matrimonials per raons econòmiques o bé a que la dona sigui un simple objecte sexual i una màquina de reproducció.

Els mandataris catalans, espanyols i mundials ho saben; per acabar amb tota desigualtat, i amb tota violència de gènere, hem d'acabar amb el patriarcat; ja que no serveix de res sortir a donar condol un cop el crim ja ha estat comès, això podria canviar.

Acabar amb el patriarcat és possible.

Unides ho aconseguirem.

La màxima solidaritat amb la darrera víctima d'Altafulla,

no oblidem.

Tornen les revoltes al nord d'Irlanda?

2009-03-17T08:30:00.000-07:00

Cementiri de Belfast; centenars de morts en combat per una Irlanda lliure.

Un dels molts "blog H" que hi han als carrers de Belfast. Fan referència a tots els presoners irlandesos morts en vaga de fam a les presons angleses del nord d'Irlanda.

El mur que separa els barris catòlics i els barris protestants.

Imatges del desembre del 2007.

Els més de 900 anys d'assetjament que ha viscut la població irlandesa, no s'han solventat a través d'un hipotètic procés de pau; ans al contrari, aquells que ahir van condemnar l'ocupació britànica, en part són els que ara fa deu anys van impulsar un pacte amb el mateix imperi britànic; aquells que entenen Irlanda de nord a sud, es deixaren una gran part d'illa en domini de la monarquia anglesa.

El procés de pau nord irlandès, recordem que va significar una divisió entre el mateix moviment catòlic/republicà; és a dir, els partidaris d'acabar amb una part de la violència i perpetuar el domini britànic al nord de l'illa, i els partidaris de seguir amb la legítima lluita armada per tal d'aconseguir la llibertat total i la república irlandesa.

El procés de pau, representa per a una gran part de la població nord irlandesa, un altre engany que els irlandesos s'han hagut d'empassar: deu any després de l'entregament de l'armament, Irlanda segueix ocupada i marcadament assetjada.

Les revoltes, mitjà coherent davant dels fraus polítics

Els valors que avui defensa la CIRA, la IRA de Continuïtat, o bé l'IRA Autèntic, són els mateixos que defensaven ara fa deu anys el mateix Sinn Féin.

No podem contextualitzar la història irlandesa en un fet concret i puntual; és a dir, els errors que ha comès la IRA al llarg de la història, no justifiquen en cap cas, la història i la dinàmica britànica: les seves ocupacions, els seus assetjaments, els seus assassinats...

L'imperi britànic, majoritàriament de religió protestant i obsessionats en un paranoic unionisme, actualment encara pretenen unir Irlanda al projecte imperialista britànic, inculcar un cap d'estat antidemocràtic i perpetuar la massacre que ha originat a Irlanda durant 900 anys.

L'ocupació a Belfast i Derry, i de tots els pobles i ciutats que formen el nord d' Irlanda, es visualitza per exemple durant les marxes orangistes; unes marxes impunes i violentes de la població protestant i unionista, de caire imperialista; unes marxes que transcorren pels barris catòlics cada any intimidant descaradament a la població irlandesa.

El mur que separa Belfast en dos, reflecteix també la tensió que es viu en aquesta ciutat; la creació de suburbis i guetos en forma de barris, separats ideològicament ho tornen a evidenciar.

No podem oblidar els irlandesos que han mort a les presons britàniques, molts morts de fam, molts torturats, molts per condicions d'higiene i infrahumanes; no podem oblidar l'opressió britànica a Irlanda.

I és que el nord segueix ocupat, per tant, encara no s'ha acabat.

Al camp, la dona torna a sortir al carrer

2009-03-11T09:39:00.000-07:00

Font: www.pobleviu.cat

Feia molts anys que al Camp, coincidint amb la jornada del Dia de la Dona Treballadora, la lluita feminista, o de l'alliberament de gènere, no sortia al carrer. Ahir, convocades per Cau de Llunes - AFRT, conjuntament amb col·lectius de l'Esquerra Independentista i sindicats de l'esquerra anticapitalista, més d'un centenar de persones van manifestar-se a Tarragona sota el lema "Dones, la crisi ens fa més precàries". Durant tot el dia, es van realitzar actes a la capital del Tarragonès, els quals s'iniciaren amb uns tallers durant el migdia al Passeig de les Palmeres. Un dinar al Casal Popular Sageta de Foc, un espectacle de clowns i una sessió de música jamaicana, a càrrec de Game Over Selectors, a l'Ateneu Popular l'Espina, precediren la manifestació que arrencà de la plaça de Verdaguer i acabà amb la lectura del manifest a la portal de Consistori tarragoní.Passades les sis de la tarda, i després que agents de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra, identifiquessin a les organitzadores dels actes en motiu del Dia de la Dona Treballadora, arrancava de la plaça Verdaguer de Tarragona, una manifestació sota el lema "Dones, la crisi ens fa més precàries" que significa la recuperació reivindicativa d'aquesta data internacional a les nostres comarques. 130 persones, segons les organitzadores, vinculades als col·lectius de l'Esquerra Independentista i dels sindicats CGT i Co.Bas, participaren en aquesta manifestació que transcorregué la Part Alta de la ciutat.Durant el recorregut, es cridaren lemes com ara "sense les dones no hi ha revolució" o "violència masclista, violència feixista" i es desplegaren dues pancartes des de la façana de l'Ateneu Popular L'Espina i una de les torres romanes ubicades a la plaça del Rei, que aixecaren els aplaudiments de les participants a la marxa. Els lemes esgrimits durant la manifestació i el manifest llegit a les portes de l'Ajuntament, posaren l'accent en el fet que la lluita de la dona no passa per mesures que busquen una igualtat formal, sinó per un canvi de mentalitat i estructura social que produeixin una igualtat efectiva. En aquest sentit, el lema de la manifestació d'ahir es basava en el fet, que la lluita del "nou femenisme" va lligada a la lluita contra el capitalisme, ja que, segons les organitzadores el patriarcat és un producte del sistema capitalista. "Igual com lluitem per combatre el capitalisme, hem de combatre el patriarcat i el masclisme, ja que, amb simples reformes no es pot garantir la justícia social i la igualtat efectiva de gènere. Cal construir una nova dona".A part de la manifestació, Tarragona acollí durant tot el dia diferents activitats entorn a la lluita feminista. Al migdia, es realitzà al passeig de les Palmeres uns tallers sobre la situació de la dona i la lluita feminista. En acabar, es realitzà un dinar popular al Casal Popular Sageta de Foc, on hi participaren una trentena de persones. I un pèl més tard, a l'Ateneu Popular L'Espina, es feu un espectacle de clown i una sessió de música jamaicana que anà a càrrec de Game Over Selectors, actes que serviren per finançar la manifestació de la tarda i les activitats que du a terme el col·lectiu feminista revolucionari Cau de Llunes.

Una setantena de persones, s'apleguen en una nova edició de la calçotada independentista del Baix Gaià

2009-03-02T09:46:00.000-08:00

El passat dissabte 28 de febrer, i després de dos anys, es va rependre la calçotada independentista al Baix Gaià; la Pobla de Montornès va ser el lloc escollit d'enguany.

Una setantena de persones, es van aplegar per celebrar aquesta trobada lúdica i reivindicativa, on a través d'un exel.lent ambient, i a través de la gastronomia popular catalana, es va reivindicar la comarcalitat i el dret a la independència.

Una actuació musical d'homes i dones de la comarca, va donar pas a la fase més festiva de la trobada; en finalitzar les actuacions, es va donar per tancat l'acte.

Campanya per difondre la lluita de suport a les preses polítiques per la xarxa

2009-02-26T05:18:00.000-08:00

Un any més, persones col·laboradores del col·lectiu Rescat, col·lectiu de suport a presos i preses polítiques catalanes, de les comarques del Camp han editat un vídeo que recull algunes de les diferents marxes de torxes, que es realitzaran cada anys pels volts de Nadal arreu dels Països Catalans, amb solidaritat amb les preses polítiques catalanes. Barcelona, Castelló de la Plana, Sabadell,... i també Tarragona són algunes de les poblacions que apareixen en aquest vídeo, que enguany ha estat traduït a l'anglès, per tal de difondre la lluita per l'amnistia de les preses polítiques arreu del món a través d'internet. En aquest sentit, s'han penjat els dos vídeos, un en català i l'altre en anglès, al portal YouTube per tal que tothom pugui reproduïr-lo i difondre mitjançant el correu electrònic, el bloc, la pàgina web o qualsevol altre instrument de la xarxa. A continuació, podeu visualitzar aquest vídeo en català, així com trobar-ne l'enllaç en aquesta versió i versió anglesa.

Enllaç: www.youtube.com/watch?v=YWgi10OWzsQ&feature=channel_page

Un militant del SEPC inicia una vaga de fam indefinida

2009-02-23T16:58:00.000-08:00

Tomàs Sayes, militant del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha iniciat avui, dilluns 23 de febrer, una vaga de fam indefinida. Sayes ha optat per aquest mètode de lluita per tal d'exigir a les autoritats universitàries que s'acabi la criminalització i persecució del moviment estudiantil, que s'apliqui una moratòria de l'Espai Europeu d'Educació Superior i que s'obri un debat real i profund amb tots els sectors de la comunitat universitària.
Segons han explicat aquest matí en una roda de premsa, la vaga de fam es durà a terme a l'Edifici d'Estudiants de la universitat, on s'ha habilitat un espai per tal que en Tomàs i el grup de suport puguin estar els dies que duri la protesta.
Arnau Mallol, portaveu del SEPC, ha explicat que els motius i objectius que es volen aconseguir amb aquesta acció de protesta són resultat de l'actuació de les autoritats que “han ignorat i han actuat amb menyspreu davant tot allò que significava lluitar contra la mercantilització de la universitat i han mostrat una gran sordesa” davant el debat profund que volen impulsar.
És per això que el SEPC mitjançant aquesta vaga de fam vol exigir que, en primer lloc s'acabi la criminalització i repressió del moviment i deixar sense efectes les sancions als 28 estudiants amonestat i la readmissió dels sis estudiants expulsats. Així mateix, que es retirin els mecanismes coactius i sancionadors que existeixen en els reglaments de les universitats i “que les autoritats, començant pels rectors, mostrin un compromís ferm de que tots aquells conflictes que s'originin a la universitat es resoldran de forma dialogant i pacífica, i que mai més entraran les forces policials”.
D'altra banda, també exigeixen una moratòria dels nous plans d'estudi i la obertura d'un debat profund sobre la transformació de la universitat per tal d'anar a l'arrel del problema. En aquest sentit, el SEPC va presentar fa dues setmanes la proposta "Construïm la Universitat Pública del futur" i durant les properes setmanes realitzaran referèndums a la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Davant la vaga de jutges i magistrats de l'Estat

2009-02-18T05:48:00.000-08:00

Avui dimecres 18 de febrer, els i les jutges i magistrades de l'Estat Espanyol han decidit desenvolupar les seves reivindicacions mitjançant un acte tan legítim com contundent, la vaga.

Entenent que l'àmbit judicial espanyol es manté en situacions notablement precàries, sent els ciutadants processats els principals perjudicats d'aquesta situació.

Tret de qüestionar l'activitat dels jutges de l'estat, cal recordar que el dret a vaga és encara un dret no reconegut i lluny de ser legalitzat, sent els mateixos jutges els principals promotors a l'hora de jutjar i reprimir als i les treballadores que utilitzent aquest mitjà per tal de reivindicar el conjunt dels drets laborals.

És evident que els mitjans que disposen els jutjats de l'estat, s'han de modernitzar, en cap cas augmentar; fets com ara sentències poc reflexionades, per tan arbitràries, degut a la manca de temps que disposen els jutges, o bé els retards a l'hora de celebrar els judicis, ho evidencien.

Per altra banda, la manca de criteri del poder judicial, condicionat en molts casos per el poder polític, condiciona les decisions i perpetuen la complicitat i la manca d'independència dels dos poders; és aquest el principal motiu que caldria erradicar...

Vist per sentència el judici contra els 4 joves tarragonins

2009-02-13T19:06:00.000-08:00

El dijous 12 de febrer han estat jutjats 4 joves veïns de Tarragona, acusats d’atacar amb ous de pintura la caserna militar de la Guàrdia Civil a la ciutat.
Els fets es remunten a la matinada del 21 de novembre del 2007, quan un grup indeterminat de gent va llençar ous de pintura contra la caserna. Hores més tard, segons les declaracions fetes pels guàrdies urbans, van detenir als joves per coincidir amb la descripció detallada per la Guàrdia Civil.Tanmateix, malgrat les dificultat de relacionar els fets ocorreguts aquella nit els jutjats van decidir tirar endavant un “judici farsa” contra els joves als quals poden demanar dos possibles penes, en funció del que decideixi el jutge.
Si la sentencia es resol com a falta per deslluïment, se’ls imputen sis dies de treball per la comunitat o quatre dies de localització permanent. En el cas que es resolgui com a falta per danys, haurien de ser 6 dies de localització permanent o una pena-multa de 15 dies, a raó de 4€ diaris.En tot cas, el fiscal ha presentat un pressupost per demanar que abonin la quantitat de 812€ per la reparació que encara no han efectuat. En paraules de l’advocat defensor Carles Perdiguero la declaració dels joves s’ha vist reforçada, ja que al judici s’han escoltat declaracions contradictòries amb informes ja presentats, els dos agents de la guàrdia urbana no recorden la majoria dels detalls del succeït aquella nit, els ous que diuen van intervenir s’han destruït sense haver efectuat cap prova pericial, tot i les exigències de la defensa.

El judici no ha durat més d’una hora i mitja, allí estaven presents companys, familiars i amics dels acusats, a més de diversos policies de paisà que han escoltat atentament. Ara els hi toca esperar sentència, per això, han fet una crida a la solidaritat i demanen a tota la població que es mantingui atenta a les pròximes notícies del cas.

Judici contra els 4 joves tarragonins

2009-02-13T18:57:00.000-08:00

Demà dijous, 12 de febrer, les agressions sistemàtiques en que es troba immers el jovent català de la ciutat de Tarragona, tornaràn a ser notícia.
L'aparell repressiu de l'Estat espanyol, juntament amb la complicitat del consistori tarragoní, jutjaràn de nou, a 4 joves marcadament implicats amb les lluites socials, populars i polítiques dels Països Catalans.
Els fets es remunten al novembre del 2007, quan 4 joves van ser aparatosament detinguts acusats presumtament d'haver llençat pintura a la comandància militar de la Guàrdia Civil de la ciutat de Tarragona; els joves restaren incomunicats i separats dels seus companys detinguts en tot moment; aquests, eren acusats d'un delicte de desordres públics amb resultat de danys.
Cinc mesos després, els joves foren citats a declarar, i un any després d'aquesta declaració, dijous 12 de febrer, a les 11:30h es celebrarà el judici.
A hores d'ara, el jutge instructor, ha decidit que el cas ha de passar a ser una falta: fet que evidencia les barbaritats en que el jovent català és acusat per part de les forces de l'ordre públic. Al mateix temps, no existeix cap tipus de proves que inculpin aquests 4 joves.
El que es pot constatar, és que el que es jutjarà, no és el fet de que hagin aparegut taques de pintura a la caserna, ans al contrari, el que es jutjarà, és la dissidència política dels 4 joves i la seva militància independentista.
Entenent que, als Països Catalans, hi ha un conflicte polític, social i territorial, fruït d'una ocupació i una imposició espanyola i francesa a sang i fetge; i nosaltres, els catalans, en seguim sent les víctimes.
És per aquest motiu, que els sectors més combatius de la nostra societat, expressin d'aquesta legítima manera el seu rebuig.
És per això, que mentres les catalanes estiguem encadenades a aquest marc polític i econòmic i aquest projecte paranoic i imperialista espanyol, i seguiràn havent judicis polítics en contra nostra; perque som coherents, i ells ho saben: mentre l'estat espanyol actui al nostre territori, el nostre territori es tornarà a alçar; això fins que no assolim el dret de decidir el futur del nostre poble, i assolim d'aquesta manera una emancipació social i nacional amb el sistema i amb els estats.

Absolució 4 joves tarragonins!

En David de Vilafranca, no anirà a la presó

2009-02-13T18:46:00.000-08:00

Una interlocutòria de la secció 7a de l’Audiència Provincial de Barcelona, datada de dilluns, ha posat fi a l’amenaça de presó sobre el David de Vilafranca.

La victòria política d’una mobilització immediata

En David va ser detingut la nit de reis. Sobre ell requeia una ordre d’empresonament ordenada per la jutgessa Isabel Gallardo del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona.
Una condemna d’any i mig pels disturbis del llunyà 12 d’octubre del 98 amb els antecedents d’insubmís. Una concentració immediata a les portes de la comissaria, i posteriorment a les portes dels jutjats, van fer dubtar la jutgessa de guàrdia de Vilafranca: en David guanyà deu dies… llavors l’allau de solidaritat ha recorregut tot el territori català: concentracions, manifestacions, actes de tota mena… Finalment un recurs al provincial de Barcelona, resolt pel magistrat Enrique Rovira del Canto, famòs per la seva obsessió contra en Franki de Terrassa, no ha pogut fer res més que el que era inevitable: posar fi a l’amenaça de presó contra el David.
L’avís ha estat fet. Sabem prou bé que allò que anomenen “justícia” està farcida de Gallardos i altres personatges que no desaprofiten cap ocasió per mirar de colpejar-nos ben fort.
L’avís ha estat fet. Hem sabut respondre. Hem evitat la presó del David i el més important, amb ell al capdavant, hem demostrat, un cop més, saber encarar la seva imposada “justícia” amb el cap ben alt.
Felicitats a tots i a totes! A la família, a les amistats, al veïnat sencer de Vilafranca!
I continuem el combat, amb en Karim, en Jona, els dos de Manresa, els 13 de Gandia…
Que ningú ho dubti, guanyarem!

Alerta Solidària

60 anys de colonialisme israelià

2009-01-28T07:39:00.000-08:00

Diuen que una imatge val més que mil paraules...

El mal finançament: conclusió d'un mal estatut

2009-01-28T05:30:00.000-08:00

Valoració personal

L'esquerra independentista, ja va dir en el seu moment que no volia aquest aquest estatut; que no volia cap estatut.

Si bé la classe política catalana, es va plantejar en el seu moment que calia establir un procés estatutari, venia a dir de forma poc transparent, que en aquest país existeix un conflicte històric, polític, social i territorial amb la resta de l'estat espanyol: l'estatut havia de servir que aconseguir més autonomia al principat de Catalunya, i l'assoliment de més competències; però en cap cas suposaria una ruptura definitiva amb l'estat, i que en cap cas, tampoc entendria el marc territorial entès com a Països Catalans.

Entenc, que l'estatut ha d'estar comprès per la constitució espanyola, per tant, la possibilitat d'emancipar-nos de forma nacional, quedaria totalment supeditada.

Ja varem dir no a l'estatut, per insuficient, perquè perpetua que els i les catalanes seguim encadenades al poder polític, judicial i legislatiu de l'estat, perquè no comprenia la globalitat del país i perquè esdevenia antidemocràtic: recordant que els habitants del País Valencià, no van ser convocats a les urnes, doncs és un estatut imposat, que entre altres coses trencava la unitat de la llengua catalana amb els territoris catalanoparlants.

El fet que els i les catalanes hagin d'anar a Madrid a negociar el seu propi futur, essent la classe política la portaveu d'aquest procés, significa una clara submissió; al mateix temps poc representativa.

L'oportunisme de CiU, amb la complicitat de la resta de les forces polítiques autonòmiques i estatals, anaven retallant un estatut ja insuficient; i a sobre, tenint la poca vergonya de vendre-ho a la societat com a un pas endavant pels catalans.

La societat principatina va expressar de forma notòria el seu rebuig, en forma d'abstenció, o bé dient directament no. Al mateix temps, els pocs vots en favor del sí, eren suficients per aprovar-lo.

Ara uns anys després d'aquesta hipotètica aprovació, la mateixa classe política veu com es van desprenent les mancances d'aquest estatut, i de rebot, ens demanen a la societat catalana més implicació. Ens intenten vendre els seus interessos en el nom de la defensa del catalanisme, ens volen fer creure que ells són els veritables patriotes del catalanisme.

El finançament, l'actual debat dels polítics dominants, demostra que amb l'estat espanyol no hi tenim res a pelar; al mateix temps, aquest hipotètic finançament no aporta en cap cas, beneficis i garanties al conjunt dels i les catalanes que viuen i treballen als Països Catalans; en canvi, si que aporta grans beneficis a la classe política catalana principatina.

Hem de seguir reivindicant els drets del nostre poble (molts cops trepitjats per la mateixa classe política catalana) i els nostres drets col.lectius; seguir lluitant contra aquells que es pensen que són els nostres portaveus, i solucionar els problemes des de l'arrel, sense reformes possibles, és a dir, acabar amb el discurs i la tàctica que perpetua la supervivència de la gran burgesia catalana al poder; i avançar cap a un sistema més just i igualitari als Països Catalans.

D3M, democràcia a Euskal Herria, democràcia per a tothom!

2009-01-27T07:41:00.000-08:00

Valoracions personals als atacs sistemàtics que pateix el poble basc.

Un any més, els valors de la democràcia arriben de forma retallada a Euskal Herria; un any més, centenars de milers de persones podrien veure com se li és negat un dret tan elemental com és el dret a vot.

Euskal Herria, està immers en un veritable estat d'excepció; el discurs de l'espanyolisme més ranci a Euskal Herria i la tapadora regionalista del PNB, intenten amagar un conflicte polític; i al mateix temps, coacciona a la societat civil, (sigui del sector que sigui) que tracta de buscar solucions al mateix conflicte polític.

No és només que l'estat impedeixi el lliure vot; és l'impediment a que el jovent organitza't del poble basc pugui desenvolupar de forma lliure el seu discurs, és que la premsa sigui clausurada, és que els drets dels i les preses polítiques es vegin retallats sistemàticament, és que el dret de manifestació sigui negat, és que les detencions, les tortures i els empresonaments siguin justificats en la dinàmica de la lluita anti-terrorista, etc.

Entenc, que l'Estat Espanyol, és un estat prepotent i incapaç d'afrontar políticament aquestes situacions; mai ho ha fet.

L'Estat, hauria de plantejar-se que si durant més de 30 anys i mitjançant la repressió i l'assetjament no ha pogut acabar amb la resistència armada basca, i amb el conjunt dels moviments políticosocials bascos, hauria de ser capaç de fer afectiu un altre mecanisme.

Entenc doncs, que per molta Audiència nacional, i per molta pràctica policial i militar, no aconseguiran fer callar aquest poble, ans al contrari, es seguirà reafirmant el passat i el present.La voluntat del poble basc (incluïnt E.T.A.) a solucionar el conflicte, existeix. I és en aquest sentit, en el que continua treballant l'esquerra abertzale.

L'esquerra abertzale, ha de ser present als comicis electorals del proper març, ja que sense l'esquerra abertzale no hi ha representativitat, com tampoc hi haurà solució possible.

No podem permetre que els ajuntaments d'Euskal Herria es converteixin en antidemocràtics com és el cas de Lizartza...

Tot seguit, l'enllaç del text publicat a Kaos en la Red sobre la situació repressiva que ha colpejat a 8 independentistes bascos aquesta mateixa setmana.

Garzón emplea el "todo es ETA" para encarcelar a quien quiera y cerrar el paso a D3M

http://www.kaosenlared.net/noticia/garzon-emplea-todo-eta-para-encarcelar-quien-quiera-cerrar-paso-d3m

1.200 manifestants reivindiquen els 70 anys de lluita contra el feixisme i els seus hereus

2009-01-25T12:36:00.000-08:00

Centenars de persones van participar dissabte en els actes convocats a Barcelona per l'Esquerra Independentista en motiu del 70 aniversari de l'entrada de les tropes de Franco a la ciutat. La convocatòria la feia la campanya '300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència'.
Els actes van començar a primera hora de la tarda amb exhibicions de cultura popular. Després va ser el torn d'homenatjar i reivindicar la lluita de les persones que des d'aleshores fins l'actualitat s'han enfrontat a l'ocupació, la represssió i l'explotació. Tot seguit, 1.200 persones es van manifestar pel centre de Barcelona. Un concert va cloure la jornada.

L'Esquerra Independentista de la ciutat havia convidat tres persones que s'han significat des de fa decennis per la seva lluita de signe divers, però totes tres marcades per la voluntat de construir un país lliure de persones lliures. El primer en pujar a l'escenari va ser Esteban Cebrián, militant comunista que va participar en la vaga més llarga que hi ha hagut al país: la de la FORSA (empresa del Baix Llobregat). Cebrián no només va parlar del passat sinó que va reivindicar la necessitat de continuar lluitant, especialment en un context com l'actual de retallades dels drets de la classe treballadora. Li va prendre el relleu sobre l'escenari Montserrat Cervera, activista feminista des dels anys setanta, que va recordar la repressió, però també la lluita, de les dones contra el franquisme. Com Cebrián, Cervera va destacar que malgrat el canvi de règim polític, les dones continuen patint la violència i exclusió del patriarcat. Finalment, l'esquerra independentista es va voler reivindicar a si mateixa com a moviment polític, nascut de l'organització mare PSAN (aquest 2008 ha fet 40 anys), i per fer-ho va convidar a una persona que ha participat en l'estratègia d'enfrontament directe amb l'Estat, Xavier Barberà, que va ser militant de les organitzacions armades EPOCA i Terra Lliure, i actualment milita a la CUP de Lleida.
Després de l'homentage reivindicatiu, 1.200 persones van manifestar-se pel centre de la ciutat darrere d'una pancarta on es podia llegir: "70 anys després, continuem lluitant contra els seus hereus".La manifestació vaacabar al passeig del Born, on una representant de l'Esquerra independentista féu el parlament de l'acte. Al final d'aquest, 4 persones cremaren retrats de Franco i del seu hereu, el rei espanyol, així com dues banderes espanyoles, una de franquista i una de constitucional.
D'aquesta manera, la militància de l'esquerra independentista ha reivindicat que la lluita actual està connectada, perquè n'és hereva, amb les anteriors generacions de catalanes i catalans que, des de l'endemà mateix de la derrota davant les tropes de Franco, es van enfrontar el nou context d'opressió. I encara més, ja que damunt l'escenari també van reivindicar la lluita anterior contra l'ocupació borbònica fa 300 anys, o a favor dels drets de les classes treballadores.

Font: http://www.laccent.cat/

La meva opinió sobre el conflicte a Palestina

2009-01-22T19:51:00.000-08:00

Els i les partidàries de la justícia social al món, els que entenem que tot poble ha de tenir el dret d'exercir de forma lliure el seu propi futur, no podem fer la vista grossa davant dels més de 50 anys d'assetjament sistemàtic que pateix el poble palestí sota el domini imperialista del govern jueu d'Israel.

És realment difícil entendre un conflicte polític i social d'aquestes circumstàncies, mirant tan sòls els programes informatius del televisor; entenc doncs, que cal anar a l'arrel del problema, compendre'l com cal, i a partir d'aquí, que tothom es posicioni.

L'estat d'Israel, és un estat nou, fundat al 1948, en unes condicions i un context determinat; és a dir, la segona guerra mundial feia relativament poc que havia acabat, i la població jueva no podia permetre que tornés a ser exterminada: no podia permetre que es repetís un altre holocaust. Tot allò que la idiologia nazi va fer contra els jueus, ara aquests ho estàn fent contra el poble palestí; un sìmptome clar de prepotència contra un poble que lluita per subsistir.

Recordem però, que una ciutat com ara Jerusalem, la capital de Palestina, fa uns 4.000 anys que existeix; és la ciutat per exel.lència dels i les palestines.

L'estat d'Israel, d'ençà la seva creació, s'ha caracteritzat sens dubte, per fer visible el seu poder, assetjant la població que habita en aquest territori; emparat sempre per les grans potències occidentals, ha anat fent fora i exterminant la població palestina/musulmana/àrab dels territoris coneguts avui dia com a Israel; des de la guerra de finals de 1940, fins als nostres dies.

Una cosa és el territori conegut com a Israel, i una altra, són els territoris que romanen ocupats per Israel; és a dir, Israel, és l'exemple més clar del colonialisme modern.

Per altra banda, des de 1993, l'estat d'Israel ha imposat l'estat de tancament general que impedeix l'accés a Israel als palestins que habiten tan a la franja de Gaza com de Cisjordània, impedint el lliure trànsit dels diversos territoris de l'autoritat palestina i el trànsit a la ciutat de Jerusalem; privant als palestins l'accés als seus llocs de treball i llocs d'oració; i des de la intifada de al-Aqsa (segona intifada palestina, promoguda sobretot per la visita de l'ultradretà Ariel Sharon a Palestina), l'estat de tancament general, va donar pas al de clausura total, tallant de forma absoluta el trànsit de Palestina a Jerusalem.

La població palestina viu assetjada, tancs i militars es passegen dia rere dia per totes i cada una de les cases i les ciutats; i tot, per tal de perpetuar aquest sistema que permet l'ocupació fantasma i estrangera, fent apologia del que realment és terrorisme i extermini, sense que cap mandatari estatal (immers en les lluites antiterroristes...)condemni aquest estat imperialista i assassí com és el d'Israel.

Els arguments dels israelians, són sempre els mateixos, distorsionar, distorsionar, i tornar a distorsionar: tractant de terrorista al govern de Hamàs per llençar pedres i coets contra Israel; realment caldria que el món mundial clarifiqués la paraula "terrorista"; perquè jo l'entenc com a un missatge, ja bastant fet servir, que utilitza les classes polítiques dominants per criminalitzar a tot moviment dissident, sigui d'on sigui, i vingui d'on vingui. Si tirar coets contra qui t'ha ocupat i posteriorment t'ha exterminat és ser terrorista, matar a més de 1000 persones en una setmana és posar pau... .

Hamàs és terrorista? Estic convençut que també és algo més: és un govern elegit i reelegit repetidament de forma lliure pels palestins, i remarcar que la democràcia a Palestina, és una de les més netes del planeta. Hamàs és un moviment polític fort i organitza't, amb molta presència a grans ciutats com Gaza o Cisjordània, capaç de respondre a les necessitats del conjunt de la població palestina.
Hamàs, actua amb coherència i amb legitimitat a l'ocupació imperialista, i esdevé el referent polític que pretén destruïr Israel

Alguns mitjans de comunicació, relacionen les milícies palestines amb Al-Qaeda; una gran mentida, ja que un gran amic del poble palestí és el Líban, un estat que no vol sentir a parlar d'Al-Qaeda, i més d'un cop ho ha demostrat.

L'assetjament provocat per Israel, només obre les portes a les pedres, als aixecaments populars i a les intifades palestines; així serà fins que no es proclami un estat lliure i socialista palestí.

De tan en tan, les gàbies i les presons també es podrien obrir i tancar de forma indeterminada amb tots aquests criminals de guerra a dintre..., estic convençut que el que és realment terrorisme tindria un punt i final.

La solidaritat amb el poble palestí es reafirma a Torredembarra

2009-01-22T18:00:00.001-08:00

Dissabte passat es va fer a la plaça del Castell de Torredembarra una nova concentració de solidaritat amb el poble palestí.

Més d'una cinquantena de persones secundaren la convocatòria realitzada per la recent creada Plataforma Baix Gaià - Pau a Palestina, que agrupa diferents entitats de la comarca. Després de fer un minut de silenci en record a les víctimes d'aquest conflicte, es llegí un manifest, en el qual es demanà la pau a Palestina i el respecte per les resolucions de l'ONU.

Més d'una cinquantena de persones realitzaren un minut de silenci en homenatge a les víctimes del darrer conflicte israelianopalestí, i en acabar, un membre de la Plataforma, llegí un manifest amb el lema "Pau a Palestina! 21 dies de bombardejos indiscriminats i assassins", en que es recordà que les víctimes del conflicte ja superen les 1150 persones i que les armes que han provocat aquesta massacre provenen dels països occidentals, entre ells l'Estat espanyol. A més, en contraposició a les crítiques dels intel·lectuals pro-sionistes que critiquen les manifestacions per no defensar altres causes, el manifest conclogué que "ens solidaritzem des del Baix Gaià amb tot els pobles del món que pateixen la barbàrie de la guerra i exigim a la comunitat internacional una aposta decidida per la pau i el diàleg".

L'independentisme commemora el 70è aniversari de l'entrada dels feixistes a Barcelona mantenint la lluita contra els seus hereus

2009-01-22T06:02:00.000-08:00

El 26 de gener de 1939 l'exèrcit feixista va ocupar sense resistència els carrers de Barcelona. Era la sentència de la derrota republicana de la Guerra Civil i l'inici d'un temps d'exili, repressió i resistència. Resistència de la qual l'esquerra independentista se'n reclama hereva al mateix temps que assenyala les actuals institucions com continuadores d'un règim franquista sense ruptura.
De tot plegat ja en fa setanta anys i l'independentisme commemorarà l'efemèride amb un homenatge als lluitadors antifeixistes i una manifestació nacional.
"Setanta anys després continuem lluitant contra els seus hereus". Amb aquest lema la campanya 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència -impulsada per les organitzacions Endavant, Maulets, la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista, el SEPC i Alerta Solidària- convoca una jornada de commemoració i lluita per recordar l'entrada de l'exèrcit feixista a la ciutat comtal (veure pàgina 15). Set dècades després, l'Estat espanyol no ha trencat amb la legalitat franquista encarnada per la figura del cap d'estat, el rei Joan Carles I de Borbó, nomenat pel mateix Franco i que va jurar els principis del Movimiento.
La commemoració de la caiguda de Barcelona tindrà, com no podria ser d'altra manera, un vessant de mobilització popular. La cita és el dissabte 24 al passeig del Born de la capital del Barcelonès. Una trobada de colles de cultura popular donarà el tret d'inici a una tarda on es reconeixeran diverses generacions de lluitadors antifeixistes. Una resistència des de l'independentisme, representada amb la figura de Xavier Barberà, militant del Front Nacional de Catalunya i de les organitzacions armades EPOCA i Terra Lliure; així com des del feminisme, amb la presència de Montserrat Cervera. També quedarà representada la lluita sindical, amb un treballador de l'empresa metal·lúrgica del Baix Llobregat LAFORSA, i el paper dels presos polítics durant la dictadura, amb la presència d'Enric Pubill.
Segons fonts de la campanya, l'homenatge serà tant als lluitadors com unes reivindicacions que han continuat després de la mort del dictador.
Una actuació musical i els poemes de Carles Rebassa donaran pas a una manifestació nacional pels carrers del centre de Barcelona. Posteriorment es realitzarà un acte polític amb parlaments per part de membres de la campanya 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència. L'esquerra independentista "com a hereus dels militants antifeixistes" es compromet "a mantenir el combat contra els qui administren l'herència fermada per Felip V i Franco".

L'esquerra independentista catalana, convoca diferents actes per tal de commemorar aquest dia.

Dissabte 24 de gener, al passeig del Born de Barcelona.

* 16h. Trobada de colles de cultura popular

* Homenatge als lluitadors antifeixistes

* 18h Manifestació Nacional

* Acte polític i concert.