5.000 manifestants acudeixen a la convocatòria de l'Esquerra Independentista a València

Coincidint amb el 25 d'Abril, Diada Nacional del País Valencià, fins a 5.000 persones van acudir dissabte a la convocatòria a la ciutat de València feta per les organitzacions de l'Esquerra Independentista que impulsen la campanya "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència" (Endavant, Maulets, CAJEI, SEPC, Alerta Solidària i COS).

"Prenem els carrers per la llibertat dels Països Catalans" era la pancarta que obria la marxa.

Enguany, la mobilització s'ha fet al marge de la d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV, que convoca el 9 de maig) i ha servit per demostrar la capacitat de convocatòria de l'Esquerra Independentista a la ciutat.
>> La marxa tenia el suport d'un centenar d'organitzacions i entitats d'arreu del país.

Enguany, la Diada ha coincidit amb els 70 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de València. És per això que els convocants van convidar diverses persones que des dels darrers anys del franquisme i fins a l'actualitat s'han significat pel seu compromís amb la lluita per la llibertat i la justícia social.

La presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià, Empar Salvador, des de l'escenari va recordar aquells que van morir durant la Guerra Civil i la postguerra lluitant contra el feixisme i molts dels quals actualment estan encara enterrats a les fosses comunes del cementiri general de València. Salvador va denunciar, a més, el paper del govern espanyol per no donar suport "a les persones que van ser víctimes del genocidi franquista".
Després va prendre la paraula l'històric militant antifeixista Enric Tàrrega, qui va patir presó durant el franquisme per la seua participació a diversos grups d'esquerres com el Front Marxista Valencià o les primeres CC.OO. de València. Tàrrega es va adreçar emocionat al públic per expressar que estava molt satisfet de veure tanta gent jove: "Això mostra que malgrat 300 anys de dictadura espanyola no ens han fet desaparèixer".
Qui també va pujar a l'escenari va ser Pasqual Soriano, militant revolucionari durant l'etapa de la transició a organitzacions com el PCE (internacionalista) o el PSAN i posteriorment a lluites de caire llibertari, que va recordar la trajectòria de l'esquerra independentista a València.
Satisfacció dels organitzadorsEls organitzadors van explicar a L'ACCENT que estan molt satisfets de la resposta de la gent a la manifestació, ja que era un repte arriscat convocar al marge del paraigua d'ACPV. També es van mostrar molt satisfets per l'ampli suport que han recollit d'altres entitats que es van sumar a la convocatòria, entre les quals el PSAN, l'MDT i les CUP, la Federació de Colles de Dimonis i Diables del País Valencià, casals d'arreu dels Països Catalans, i fins i tots les joventuts del BNV i d'ERPV.
A la nit, un concert amb els grups Un Entre Tants, Voltor i Skafeinats va cloure la Diada al centre de la ciutat.

Ataquen el monument als Maulets a Xàtiva

Coincidint amb la Diada del País Valencià, el passat dissabte dia 25 a la nit fou atacat el monument que el poble de Xàtiva té dedicat als Maulets que defensaren la ciutat contra l'assetjament de les tropes borbòniques en la guerra de sucessió.
Concretament, prengueren foc a una de les corones de llorer que s'havien dipositat durant els actes de commemoració del 25 d'Abril d'eixe mateix matí. Els agressors llençaren un líquid inflamable que va afectar la corona i el monument.
El més curios, però, és que l'atac fou selectiu, la corona incendiada fou la que havia col·locat la Comissió 25 d'Abril, que agrupa a diferents partits i entitats esquerranes del poble, i no la col·locada per l'ajuntament (governat pel PP) a primera hora del dissabte.

Ximo Corts, president de l'associació Amics de la Costera, ha declarat que aquest atac deixa palés el caràcter antidemocràtic i incívic dels agressors, resaltant el fet que aquest és un atac a la nostra identitat nacional. És l'enèsim atac que rep el monument que recorda l'incendi de la ciutat i el començament de la desfeta dels drets dels Països Catalans com a poble.

Tots els anys es produeixen atacs contra la pedra dels Maulets sense que l'Ajuntament de Xàtiva ni Delegació de Govern facen res per perseguir els agressors.

Des de la comissió 25 d'Abril s'han condemnat els fets i han demanat més implicació a les atoritats per a perseguir aquests actes.

El jutge condemna als 4 joves tarragonins que es van solidaritzar amb en Franki de Terrassa

El jutjat d'instrucció nº4 de Tarragona, ha decidit desestimar el recurs presentat per la defensa dels 4 joves. Els joves resten a l'espera d'executar 4 dies de treball en benefici de la comunitat, i abonar a l'Ajuntament de Tarragona la quantitat de 250 euros.

Els 4 joves, marcadament implicats amb les lluites socials de la ciutat i del país, es van solidaritzar fent un mural a Tarragona, en suport amb el pres polític català, Francesc Argemí, condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó per retirar suposadament les banderes espanyola i europea de l'ajuntament de la seva ciutat, Terrassa.

El mural es va realitzar a un mur de comunitat privada del barri de St.Pere i St.Pau, ara fa un any, i els mateixos propietaris van decidir no continuar amb el procés judicial; però l'ajuntament va decidir presentar-se com a acusasió particular, i ara, cobrarà més de doscents euros ja que ha estat considerat part implicada i afectada en el mural.

Aquest és l'exemple que evidencia que l'Ajuntament prioritza i li interessa perseguir a tot jovent i presentar-se com acusasió particular; quan els propietaris, els únics afectats, i els únics que podrien tenir dret a interposar una denúncia , van decidir en el seu moment deixar en pau als 4 joves.

Aquesta situació, podria emmarcar-se en l'estat de persecusió política que pateix el jovent dissident, i esdevé una dinàmica sistemàtica a reprimir tota persona que treballa per a construïr un espai vertaderament revolucionàri i descaradament democràtic al nostre país.

I és que empresonar a en Francesc Argemí és injust, i evidencia que formem part d'un conflicte polític contra l'Estat Espanyol, però condemnar a joves que es solidaritzen contra una veritable arbitrarietat i injustícia, és lamentable.

Els mitjans de comunicació, part implicada en la contextualització d'un poble

Queden ja molt i molt llunyanes les típiques argumentacions per a defensar els mitjans de comunicació; ja que cada cop més el món mundial percep que la realitat que es viu al carrer, no correspon amb la que ens enganxa frenèticament a les pantalles dels televisors.

Els mitjans de comunicació, podrien ser l'exemple modern de desqualificació i criminalització de l'èsser humà, un mitjà capaç d'estigmatitzar i tenir la voluntat d'esdevenir un únic pensament; un únic pensament que desconeix la veritat degut a la por, o a la mandra de sortir al carrer.

Són sense cap mena de dubte, els responsables que el conjunt de la societat generi odi envers una cosa o un objecte, o bé que generi respecte envers algú, i el més trist és que la societat que es posiciona envers algun fet, ho fa perquè la televisió així ho diu.

És la manipulació i els cervells manipulats els que fan generar una opinió, degradant i indigna envers algo; com ara les campanyes mediàtiques que fan els televisors sense cap mena d'excepció envers el conflicte basc: com ara la publicació de cares, criminalitzant-los públicament abans que hagin comès res o bé que un Jutge els hagi jutjat; en aquest moment, en veure les imatges de les cares dels independentistes bascos, la gran majoria de la societat genera una opinió i un odi envers aquesta persona, sent el lector el principal agent a l'hora de jutjar. I són aquests fets, estratègicament pensats, els que fan de forma continuada, s'expliqui i es faci entendre a la seva manera un conflicte polític; un conflicte polític que molta gent desconeix, que es guia pels televisors; i que en cap cas és capaç d'acostar-se al lloc dels fets per comprendre la realitat amb els seus propis ulls.

I és que els interessos econòmics hi tenen un paper important, sens dubte; però la classe política en cap cas pot permetre que hi hagi una opinió oposada i massiva.

La premsa, amb la conseqüent manca d'opinió de la gent, està perpetuant la massacre i la criminalització a qualsevol poble.

Em denuncien i em multen per portar el "cat" a la matricula del cotxe

La justícia espanyola, torna a fer de les seves.

El passat 10 d'abril, en plenes vacances de setmana santa, ens vem reunir amics i familiars per anar a Iparralde, el País Basc francès.

Dies abans, els meus pares em van oferir el seu cotxe, perquè és més gran i aniriem més segurs pel Pirineu basc.

Sortint d'Iruña, en direcció França, ens vem trobar un control antiterrorista de la Guàrdia Civil, i ens van fer parar; els agents, tots encaputxats i les seves metralletes ens apuntaven a tots i totes nosaltres.

L'agent se'm va dirigir i em va preguntar: ¿de dónde vienes?, i jo li vaig respondre de Iruña; i l'agent em va tornar a preguntar: ¿de dónde? de Iruña li vaig repetir. Era un moment bastant desagradable, i pensava que jo no pronunciava bé l'euskera, o que realment l'agent no em va entendre. M'ho va tornar a preguntar, i li vaig dir, de Pamplona; llavors ja em va entendre i em va dir: Ah!, de Pamplona!, aquí de vasco nada! aquí en espanyol, que estás muy equivocado, xaval!

Després del primer espectacle, i un cop vem entregar tota la documentació en regla del vehicle i la personal, em torna a dir: yo no conozco ningún país que se llame "CAT", a no ser la mierda que hay en la punta de mi nación. Llavors per dintre vaig pensar: "jo tampoc conec a cap país que es digui "E" ".

Ens van regirar el cotxe, van mirar totes les pertinences personals dels meus pares, amb un toc descaradament burlesc, i amb una falta de respecte inpropia d'un estat que s'autodenomina democràtic.

El fet denunciant és: "Colocar, inscribir o pintar en las placas de matriculas adornos, signos, publicidad u otros carácteres distintos de los señalados reglamentariamente";
ara, estic a l'espera de rebre la multa; que per cert l'agent, ja m'ha avisat que em farà mal.

Des d'aquest modest espai, m'adreço a tots i totes vosaltres, animant-vos a enganxar el distintiu propi del nostre país, i a fer objecció fiscal a les seves multes.

15.000 firmes per a una candidatura anticapitalista‏

FIRMA PER A UNA CANDIDATURA ANTICAPITALISTA A LES ELECCIONS EUROPEES

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, juntament amb Izquierda Anticapitalista, està impulsant una candidatura anticapitalista per a les properes eleccions europees del mes de juny. Pensem que front als intents de fer pagar la crisi actual als sectors populars cal, en paral.lel a l'organització de la resistència social, intentar plantejar una alternativa política anticapitalista que defensi unes polítiques clarament diferenciades de les actuals implementades per una esquerra institucional totalment subalterna al social-liberalisme i als interessos empresarials.Per a poder presentar la candidatura necessitem 15.000 firmes de ciutadans/es tal i com estableix la Llei Electoral.Necessitem la teva firma!Per a firmar cal omplir un imprès oficial.

Hi ha moltes maneres de fer-ho. Pots contactar-nos o baixar-te els impresos de la nostra pàgina web on trobaràs tota la informació sobre com firmar. A la web també trobaràs les línies mestres programàtiques de la candidatura i les principals mesures front a la crisi que defensem.

http://www.revoltaglobal.cat/