Cementiri de Belfast; centenars de morts en combat per una Irlanda lliure.
Un dels molts "blog H" que hi han als carrers de Belfast. Fan referència a tots els presoners irlandesos morts en vaga de fam a les presons angleses del nord d'Irlanda.
El mur que separa els barris catòlics i els barris protestants.Imatges del desembre del 2007.
El procés de pau, representa per a una gran part de la població nord irlandesa, un altre engany que els irlandesos s'han hagut d'empassar: deu any després de l'entregament de l'armament, Irlanda segueix ocupada i marcadament assetjada.
Les revoltes, mitjà coherent davant dels fraus polítics
Els valors que avui defensa la CIRA, la IRA de Continuïtat, o bé l'IRA Autèntic, són els mateixos que defensaven ara fa deu anys el mateix Sinn Féin.
No podem contextualitzar la història irlandesa en un fet concret i puntual; és a dir, els errors que ha comès la IRA al llarg de la història, no justifiquen en cap cas, la història i la dinàmica britànica: les seves ocupacions, els seus assetjaments, els seus assassinats...
L'imperi britànic, majoritàriament de religió protestant i obsessionats en un paranoic unionisme, actualment encara pretenen unir Irlanda al projecte imperialista britànic, inculcar un cap d'estat antidemocràtic i perpetuar la massacre que ha originat a Irlanda durant 900 anys.
L'ocupació a Belfast i Derry, i de tots els pobles i ciutats que formen el nord d' Irlanda, es visualitza per exemple durant les marxes orangistes; unes marxes impunes i violentes de la població protestant i unionista, de caire imperialista; unes marxes que transcorren pels barris catòlics cada any intimidant descaradament a la població irlandesa.
El mur que separa Belfast en dos, reflecteix també la tensió que es viu en aquesta ciutat; la creació de suburbis i guetos en forma de barris, separats ideològicament ho tornen a evidenciar.
No podem oblidar els irlandesos que han mort a les presons britàniques, molts morts de fam, molts torturats, molts per condicions d'higiene i infrahumanes; no podem oblidar l'opressió britànica a Irlanda.
I és que el nord segueix ocupat, per tant, encara no s'ha acabat.
Els més de 900 anys d'assetjament que ha viscut la població irlandesa, no s'han solventat a través d'un hipotètic procés de pau; ans al contrari, aquells que ahir van condemnar l'ocupació britànica, en part són els que ara fa deu anys van impulsar un pacte amb el mateix imperi britànic; aquells que entenen Irlanda de nord a sud, es deixaren una gran part d'illa en domini de la monarquia anglesa.
El procés de pau nord irlandès, recordem que va significar una divisió entre el mateix moviment catòlic/republicà; és a dir, els partidaris d'acabar amb una part de la violència i perpetuar el domini britànic al nord de l'illa, i els partidaris de seguir amb la legítima lluita armada per tal d'aconseguir la llibertat total i la república irlandesa.
El procés de pau nord irlandès, recordem que va significar una divisió entre el mateix moviment catòlic/republicà; és a dir, els partidaris d'acabar amb una part de la violència i perpetuar el domini britànic al nord de l'illa, i els partidaris de seguir amb la legítima lluita armada per tal d'aconseguir la llibertat total i la república irlandesa.
El procés de pau, representa per a una gran part de la població nord irlandesa, un altre engany que els irlandesos s'han hagut d'empassar: deu any després de l'entregament de l'armament, Irlanda segueix ocupada i marcadament assetjada.
Les revoltes, mitjà coherent davant dels fraus polítics
Els valors que avui defensa la CIRA, la IRA de Continuïtat, o bé l'IRA Autèntic, són els mateixos que defensaven ara fa deu anys el mateix Sinn Féin.
No podem contextualitzar la història irlandesa en un fet concret i puntual; és a dir, els errors que ha comès la IRA al llarg de la història, no justifiquen en cap cas, la història i la dinàmica britànica: les seves ocupacions, els seus assetjaments, els seus assassinats...
L'imperi britànic, majoritàriament de religió protestant i obsessionats en un paranoic unionisme, actualment encara pretenen unir Irlanda al projecte imperialista britànic, inculcar un cap d'estat antidemocràtic i perpetuar la massacre que ha originat a Irlanda durant 900 anys.
L'ocupació a Belfast i Derry, i de tots els pobles i ciutats que formen el nord d' Irlanda, es visualitza per exemple durant les marxes orangistes; unes marxes impunes i violentes de la població protestant i unionista, de caire imperialista; unes marxes que transcorren pels barris catòlics cada any intimidant descaradament a la població irlandesa.
El mur que separa Belfast en dos, reflecteix també la tensió que es viu en aquesta ciutat; la creació de suburbis i guetos en forma de barris, separats ideològicament ho tornen a evidenciar.
No podem oblidar els irlandesos que han mort a les presons britàniques, molts morts de fam, molts torturats, molts per condicions d'higiene i infrahumanes; no podem oblidar l'opressió britànica a Irlanda.
I és que el nord segueix ocupat, per tant, encara no s'ha acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada