dimecres, 29 de juliol de 2009

Els inadaptats esmolen l'EINA

Vist per sentència el judici a tres manifestants del Primer de Maig

El judici de faltes contra tres manifestants del Primer de Maig, inculpades per part de la patronal d’embrutar la façana i trencar un vidre de la seva seu, ha quedat vist per a sentència. La Guàrdia Urbana de Tarragona, cos policial que ha instruït el cas, ha al·legat que aquestes tres persones foren reconegudes visualment durant la manifestació gràcies als fitxers policials dels quals disposa. El fiscal ha reclamat 7 dies de treball en benefici de la comunitat per cadascun dels acusats i una multa per reparar els suposats danys d’uns 300 euros.
La defensa ha demanat la lliure absolució.

Les encausades han comptat amb el suport d'una vintena de persones, algunes de les quals desplaçades d’arreu del Camp. Des de les 10 del matí han mostrat la seva solidaritat a les portes dels Jutjats de Tarragona, han informat els vianants de la zona, i han rebut amb una forta ovació els encausats quan han aparegut a la porta de l'edifici en finalitzar la vista. Algunes de les concentrades les han acompanyat al judici com a públic.

Tres anys de presó pel jove que es va defensar del ‘kubotan’

L’activista okupa que l’any 2007 va ser detingut sota l’acusació de donar un cop de puny a un mosso que prèviament l’havia agredit amb un kubotan, ha estat condemnat a tres anys de presó i a pagar una indemnització de 5.000 euros. Els fets van passar durant una marxa contra els desallotjaments convocada per l’Assemblea d’Okupes de Barcelona.

dimarts, 21 de juliol de 2009

Denuncien l’ús del ‘kubotan’ durant el judici per l’agressió a un mosso

El judici celebrat el 14 de juliol pels fets de la manifestació pels espais alliberats del maig de 2007, durant la qual un mosso va rebre un cop de puny, ha quedat vist per sentència. El cas va despertar l’interès dels mitjans de comunicació ja que, a partir d’aquella manifestació, va saltar l’alarma social per l’ús d’una arma il·legal per part de la policia catalana, el kubotan. El mosso agredit va admetre que feia servir aquesta arma –que va anomenar “instrument”– i l’advocat de la defensa va creure que el reglament d’ús dels Mossos s’ha d’entendre en un sentit restrictiu. En aquest judici, només es jutjava un cop de puny, però la defensa va insistir en la rellevància de l’ús d’armes no reglamentàries, fet que trauria legitimitat a l’actuació policial i descartaria el delicte d’atemptat a l’autoritat. El titular del jutjat penal número 5 de Barcelona no va permetre que l’advocat de la defensa parlés del kubotan i, quan va sortir aquest tema, el va advertir sobre la seva improcedència. Així, el jutge tampoc va admetre el testimoni de dues manifestants ni la impugnació proposada per la defensa del vídeo de TV3 presentat pels Mossos d’Esquadra al seu atestat policial perquè, segons la defensa, no se’n detalla l’autoria, no s’identifica el lloc dels fets i no es coneix la gravació original. En canvi, van testificar tres mossos, tot i que només un d’ells va ser present a la manifestació. Cal senyalar, també, que cap de les persones que van assistir a la manifestació van identificar l’encausat com a autor del cop de puny al policia i les proves presentades pels Mossos d’Esquadra es remeten a un vídeo emès per TV3. L’acusat, Alfonso H., va romandre tancat 33 hores sense que la policia comuniqués la seva detenció al col·legi d’advocats, un temps durant el qual l’acusat va denunciar que va rebre pressions i coaccions per obligar-lo a admetre la seva culpabilitat. La fiscalia considera els fets i l’autoria plenament provats i manté la seva petició de condemna, que és de tres anys de presó pels delictes d’atemptat a l’autoritat i lesions i 5.000 euros de multa. L’advocat de l’acusat sosté que ningú no va poder provar que Alfonso fos l’autor del cop de puny i que va ser sotmès a tortura psicològica a la comissaria. A més, afirma que no hi ha cap prova que demostri l’autenticitat del vídeo. Més d’un centenar de persones han acompanyat Alfonso H. des del barri de Sants (Barcelona) fins al jutjat, que tenia lloc a la recent estrenada Ciutat Judicial de l’Hospitalet de Llobregat, mentre esperaven que acabés el judici a les seves portes.

diumenge, 19 de juliol de 2009

ON ESTÀ JON ANZA? Entrevista a la companya de Jon Anza; militant abertzale desaparegut

No es muy habladora. Las respuestas son cortas y, aunque en alguna pregunta la emoción ha estado a punto de desbordar, contesta con entereza. Es la compañera de Jon Anza. Ella misma lo condujo el pasado 18 de abril a la estación de Baiona donde tomó el tren. Fue la última vez que lo vió. «Lo más duro –asegura– es no saber lo que le ha sucedido».

Han pasado tres meses desde que el militante abertzale donostiarra, Jon Anza, desapareciese tras tomar un tren en Baiona con dirección a Toulouse. Desde entonces no hay rastro sobre su paradero. GARA ha entrevistado a la última persona de su entorno que lo vió, su compañera Maixo.

¿Cómo han sido para usted estos tres meses? ¿Se ha sentido apoyada?

La presencia y apoyo de familia y amigos ha sido y sigue siendo constante. Siempre están ahí, ayudándote, dándote fuerzas. Pero la verdad es que es una situación muy difícil de llevar. Te despiertas todos los días pensando qué ha podido suceder, quieres saber qué le ha pasado y no tienes respuestas. Eso es muy duro.

Fue usted quien vió por última vez a Jon. ¿Cómo estaba anímicamente?

Jon ha sido siempre muy positivo y tiene una gran fortaleza. Estaba muy animado para empezar el tratamiento de radioterapia y terminarlo cuanto antes para poder retomar nuestra vida y volver a la normalidad.

¿Notó un cambio de actitud en la Policía tras el comunicado de ETA reconociendo que Jon era militante de la organización?

No especialmente. Cuando me convocaron a la comisaría de Baiona me hicieron preguntas durante toda la mañana pero no me sentí especialmente presionada. Luego me trasladaron a nuestra casa que registraron desde las 13.00 hasta las 18.00. La actuación de la Policía fue correcta. Se llevaron la maquinilla de afeitar de Jon, sus guantes y otros efectos... Creo que para tomar muestras de ADN y, por supuesto, el disco duro de su ordenador y varias llaves USB. Los policías de París tampoco me intimidaron. Había una mujer policía que me preguntaba por qué hablaba de Jon en pasado. Yo ni me daba cuenta de ello. Ahora también me suele pasar a veces.

¿Cree que la Policía está haciendo todo lo posible para encontrar a Jon o para saber qué le ha pasado?

De la Policía de París no tengo ninguna noticia. Los de Baiona nos informan a través de la abogada o también me han solido llamar directamente para decirme qué averiguaciones han hecho. Por ejemplo, cuando encontraron el cadáver de un hombre en el Errobi me telefonearon preguntándome si Jon tenía tatuajes y cosas por el estilo para contrastar si se trataba del suyo. Ultimamente no nos llaman tanto. Nos dijeron que han mirado aeropuertos, ferrocarriles y estaciones, hospitales pero que las búsquedas no han dado ningún resultado.

¿Podrían dar por terminada la búsqueda?

En principio la Policía tiene que elaborar un informe que será trasladado al fiscal quien, a su vez,lo transmite al juez de instrucción. En esemomento la familia podría tener acceso a saber lo que se ha hecho durante la investigación, con quien han hablado y otros elementos que nos permitirán saber si se ha hecho todo lo que se podía.

El ministro Alfredo Perez Rubalcaba declaró que Jon desapareció voluntariamente con el dinero que ETA dijo que llevaba. Su entonces homóloga francesa Michèle Alliot-Marie, aunque con la boca pequeña, suscribiótambién esa hipótesis. ¿Cree que es posible?

Rotundamente no. Eso es imposible. Jon sabía que si no se sometía a la radioterapia iba a quedarse ciego. Él estaba muy convencido de que debía hacerlo. Para los ministros es fácil decir esas cosas pero ellos no conocen a Jon. Puede que lo hagan porque no saben nada o, cualquiera sabe, quizás lo hacen porque sí saben algo.

En su opinión, ¿qué le ha pasado a Jon?

Desde luego, nada bueno. Al principio cuando estuvimos indagando en hospitales y estaciones nos planteábamos diferentes supuestos pero según pasaba el tiempo la posibilidad de que alguien lo haya secuestrado fue tomando cuerpo. Tras tres meses, creo que es lo que ha ocurrido: un secuestro y, además, de carácter político.

¿Cómo valora las reacciones que ha habido a la desaparición de Jon?

Creo que las movilizaciones, denuncias y exigencias para saber su paradero son muy positivas y ese apoyo es de agradecer. Sin embargo, sólo ha habido reacción en Euskal Herria.

Precisamente, ¿por qué determinados electos, partidos o colectivos de derechos humanos no han reaccionado ante la desaparición de un militante abertzale, máxime con los antecedentes históricos que hay en Euskal Herria?

No sé; habría que preguntarles a ellos por qué no dicen nada. No entiendo ese silencio, ni tampoco el de los medios de comunicación franceses y españoles. Es evidente que no quieren mojarse. Ese mutismo que hay en torno a su desaparición me resulta muy doloroso. Parece que Jon no es nadie para ellos pero para nosotros es mi compañero, hermano, o amigo y ese silencio es muy hiriente.

¿Cree que Jon aparecerá?

Espero que sí. A estas alturas quizás no con vida pero por lo menos su cuerpo o algún elemento para saber lo qué le ha sucedido. Necesitamos saber lo qué le ha pasado.

18 de abril 2009

Desaparece Jon Anza.

15 de mayo 2009

La familia da a conocer la desaparición.

19 de mayo 2009

ETA hace público que Anza no acudió a la cita que tenía acordada con ella y responsabiliza a los gobiernos español y francés de la desaparición.

20 de mayo 2009

Pérez Rubalcaba dice que la acusación de ETA es una «patraña».

22 de mayo 2009

La izquierda abertzale y movimiento pro-amnistía manifiestan en Baiona que «la hipótesis más creíble es la del secuestro».

23 de mayo 2009

Brigadas hacen recorrido desde Baiona a Toulouse,pasando por todas las estaciones.

Colocan fotografías suyas por los alrededores. Primera manifestación en Hendaia exigiendo que se esclarezca lo ocurrido.

25 de mayo- 6 junio

Campaña electoral para el Parlamento Europeo. Denuncia presente en innumerables actos de IISP y EHA.

25-31 de mayo

Movilizaciones en Intxaurrondo durante toda la semana.

28 de mayo

Fiscalía informa de que no se han conservado las imágenes de las grabaciones de las estaciones.

29 de mayo

Miles de ciudadanos se preguntan dónde está Anza en las concentraciones del último viernes de cada mes de Etxerat.

29 mayo - 5 junio

Ayuno en la cárcel de Osny. Protestas los sábados. Carta a MAM.

30 de mayo

Varios cientos de personas se concentran en Biarritz ante un acto electoral de la UMP, que fue respondido con una carga policial por los agentes de la Policía francesa. Tres manifestantes resultaron heridos y uno de ellos tuvo que ser atendido en el hospital.

1 de junio

Aparece un cadáver en el río Errobi pero la misma noche descartan que sea el de Jon Anza.

4 de junio

Ayuno en Gradignan. Colocaron fotos en el patio y enviaron carta al director denunciando la situación.

8 de junio

Chapeo de los presos en Huelva.

11 de junio

Iniciativas de protesta del movimiento pro amnistía ante diferentes medios de comunicación para denunciar el «silencio cómplice» sobre elcaso Anza.

13-14 de junio

Chapeos en Curtis.

13 de junio

Koldo Anza, hermano de Jon, enmarca su desaparición en «otra etapa de la guerra sucia».
Miles de personas en Donostia expresan su rabia ante la «guerra sucia del siglo XXI» y afirman que «no pararánhasta conocer qué le ha ocurrido a Anza».

16 de junio

Alfredo Pérez Rubalcaba insinúa que Anza se ha fugado con el dinero y exculpa alas FSE.

18 de junio

Preguntan dónde está Jon ante los Príncipes españoles en Bilbo y ante los magistrados en un juicio en París.

19 de junio

La fiscal Anne Kayannakis informa de que la Policía Judicial busca en el Fichero de Personas Desaparecidas pistas sobre Anza

junio-julio

La imagen del militante desaparecido así como la pregunta «Non da Jon?» está presente en todas las fiestas de los municipios vascos.

3 de juLio

LAB pide respuestas sobre el paradero de Ion Anza ante la sede del PSN en Iruñea y los electos independentistas en las Juntas Generales de Gipuzkoa.

11 de juLio

En la manifestación convocada por Segi en Donibane Lohitzune en denuncia por los sucesivos arrestos de jóvenes, la imagen de Jon Anza estuvo presente ya que la mayoría de los manifestantes portaban su rostro.

12 de julio

La ministra de Justicia francesa Michele Alliot-Marie tuvo que ver desde la ventana de su vivienda de Ziburu una enorme pancarta en la que se podía leer «UMP terroristes»

16 de julio

El movimiento pro amnistía se concentra ante el desfile militar en Donostia para denunciar la desaparición de Anza.

La policia autonòmica basca, decidida a entrar en els recintes festius de Barakaldo per retirar les fotografies dels presos polítics bascos

Els Mossos endureixen l’acusació d’injúries contra l’Assemblea de Joves de Lleida i el jutge suspèn el judici

Insisteixen en que es considerin delicte els fets que imputen a sis joves, a un d’ells perquè va actuar com a portaveu en declaracions a la premsa.
Amplien amb nous informes la denúncia per injúries al policia que va agredir i detenir un jove durant la Diada, tot i que aquesta ja anava acompanyada d’una extensa investigació policial contra els responsables de l’entitat, la seva web, la seva relació amb la CAJEI i aportava quaranta fotografies de cartells que denunciaven l’agressió de la Diada.


Els Mossos d’Esquadra van a per totes. El Jutjat que porta el cas ha informat aquest migdia a l’Assemblea de Joves que el judici que havia de resoldre la denúncia per injúries al mosso Juan de Dios (conegut per haver agredit, amenaçat i detingut un jove mentre participava en la protesta de la Diada contra la conversió de l’edifici d’El Roser en un hotel de luxe) ha estat suspès.
El motiu de la suspensió és que els Mossos rebutgen la decisió del jutge de considerar els suposats fets injuriants com una falta i es refermen en que són constitutius de delicte. Així, els Mossos han presentat avui una ampliació de les diligències de la que, de moment, l’AJLL no en té més informació.
Després d’una extensa investigació, els Mossos van denunciar a sis membres de l’Assemblea de Joves per un delicte d’injúries i una falta de respecte a l’autoritat, acusacions que signifiquen fins a 6 mesos de pena-multa però el jutge ho va rebaixar a falta (amb penes multes que sumarien de 10 a 60 dies per cadascun dels joves).
La denúncia (a l’espera de les noves diligències dels Mossos) ja destacava per anar acompanyada d’extensos informes i materials sorgits de la investigació policial contra l’Assemblea de Joves. En ells, els Mossos imputen un dels joves per haver exercit com a portaveu de l’Assemblea en unes declaracions que va fer a una televisió local després de la detenció de la Diada i l’acusen, juntament a cinc militants més, d’haver injuriat l’agent Juan de Dios. En aquest sentit, els Mossos aporten 40 fotografies de cartells que denuncien l’agressió i detenció de la Diada (on hi figura el mosso agressor) penjats al carrer, a la porta del Casal Ocell Negre o a l’interior de les Facultats de la Universitat de Lleida. Alguns d’aquests cartells van ser intervinguts a cinc dels joves denunciats quan van ser identificats en la inauguració de l’exposició “25 anys de Mossos d’Esquadra”.
Però la investigació va més enllà: Els mossos han investigat una entitat juvenil legalitzada que vinculen a l’Assemblea de Joves i aporten els noms dels seus representants legals. També Identifiquen el propietari del domini de la web de l’Assemblea de Joves i li entreguen al jutge DVDs amb notícies publicades. Alhora, faciliten dades respecte la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) de la que, expliquen, l’AJLL n’és “delegació a Lleida”. Finalment els Mossos inclouen els telèfons personals dels sis joves denunciats, sense que aquests els hi hagin facilitat en cap moment.

Davant la suspensió d’aquest judici l’Assemblea de Joves de la ciutat:
- Denunciem la voluntat malaltissa dels Mossos d’Esquadra d’actuar contra l’Assemblea de Joves. Entenem que amb aquest enduriment de la seva acusació volen contestar la nostra campanya de denúncia pública dels fets de la Diada (un cas de clar abús de poder contra les persones que feien sentir la seva veu per defensar l’ús públic del Roser, en especial contra el Gerard) i la nostra activitat política en general.
- Anunciem que demanarem responsabilitats polítiques pel que representa un cas de clara persecució política, amb una investigació policial al col·lectiu i als membres d’aquest sense precedents a la nostra ciutat. Aquesta gent ha anat massa enllà.
- Refermem que la seva repressió no ens atura en el nostre projecte.
Aquests dies, hem respost al seu judici amb xerrades contra la crisi i accions de denúncia dels seus responsables.

Els Mossos d’Esquadra realitzen una extensa investigació contra l’Assemblea de Joves de Lleida i la porten a judici per injúries al mosso

Denuncien a sis joves, un d’ells perquè va actuar com a portaveu en declaracions a la premsa, i n’aporten els seus telèfons personals; i els Mossos d’Esquadra carreguen contra l’Assemblea de Joves de Lleida.
El cos policial ha obert una investigació i interposat una denúncia per injúries signada pel mosso d’esquadra Juan de Dios, Aquest agent és conegut per haver agredit, amenaçat i detingut un jove mentre participava en la protesta de la Diada contra la conversió de l’edifici d’El Roser en un hotel de luxe, fets que seran jutjats en els propers mesos.

Els Mossos aporten nombrós material fruit de la seva investigació contra l’Assemblea de Joves:
- Identifiquen el portaveu de l’Assemblea per les seves declaracions que va fer a una televisió local després de la detenció de la Diada i també el denuncien.
- Faciliten dades respecte la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) de la que, expliquen, l’AJLL n’és “delegació a Lleida”.
- Identifiquen el propietari del domini de la web de l’Assemblea de Joves i li entreguen al jutge DVDs amb notícies publicades.
- Investiguen una entitat juvenil legalitzada que vinculen a l’Assemblea de Joves i aporten els noms dels seus representants legals.
- Inclouen a la denúncia els telèfons personals dels sis joves denunciats.
- Aporten 40 fotografies dels cartells que denuncien l’agressió i detenció de la Diada (on hi figura el mosso agressor) penjats al carrer, a la porta del Casal Ocell Negre o a l’interior de les Facultats de la Universitat de Lleida. Alguns d’aquests cartells van ser intervinguts a cinc dels joves denunciats quan van ser identificats en la inauguració de l’exposició “25 anys de Mossos d’Esquadra”.

Fruït d’aquesta investigació, els Mossos han denunciat als joves per un delicte d’injúries i una falta de respecte a l’autoritat, acusacions que signifiquen fins a 6 mesos de pena-multa (que en cas de no ser pagada significaria aquest temps de presó) però el jutge ho ha rebaixat a falta (amb penes multes que sumarien de 10 a 60 dies per cadascun dels joves).

Davant d’aquests fets, l’Assemblea de Joves de la ciutat:
- Considerem molt greu la investigació policial al col·lectiu i als membres d’aquest i denunciem el caràcter polític d’aquesta investigació, de la denúncia i del judici que tindrà lloc aquest dimarts. Aquesta actuació dels MMEE busca perseguir l’activitat política de l’Assemblea de Joves i escarmentar els joves que hi participen.
- Alhora, volem emfatitzar que aquestes actuacions no només no ens espanten sinó que ens refermen en la voluntat de continuar denunciant l’agressió i detenció de la Diada i defensant el Roser.

El cas d'en Gerard de Lleida

Com cada any el passat 11 de setembre les organitzacions de l’Esquerra Independentista de Lleida Assemblea de Joves de Lleida (AJLL-CAJEI) i Candidatura d’Unitat Popular (CUP) van convocar una ofrena floral al Roser i una manifestació en el marc de celebració de la Diada a Lleida. L’ofrena floral va fer-se amb normalitat tot i la actitud xulesca i prepotent dels mossos d’Esquadra fins que la comitiva del PSC va entrar dins l’edifici històric i un mosso va començar agredir un jove agafant-lo pel coll i empenyent-lo contra la paret. Posteriorment la policia autonòmica no tenint-ne prou va carregar indiscriminadament contra la resta de persones allí presents. El jove en tot moment va seguir mantenint a les mans un cartell on s’hi podia llegir “Salvem el Roser, No al Parador” tal com s’ha vist en el recull de material gràfic de tots els mitjans. El jove va ser detingut i acusat de doble atemptat a l’autoritat, acusació que suposa de 2 a 6 anys de presó. Paral·lelament, l’Assemblea de Joves de Lleida, AJLL-CAJEI, organització de la qual forma part el jove ha denunciat el mosso agressor per detenció il·legal, coaccions i lesions.

Jutjats 7 militants de la CAJEI per desobeir el sistema capitalista


Comunicat de la CAJEI


El dimecres 15 de juliol a les 10 del matí, a la nova ciutat judicial, s'han jutjat 7 militants de la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) acusats del delicte de desobediència.
El judici ha durat una hora amb el resultat d'una condemna de 10 dies de pena multa i 5 de localització permanent.
Els fets es remunten al dimecres 6 de maig quan, en el marc de la presentació de la dinàmica de la CAJEI Capitalisme+crisi=jovent precari2, dos militants es van penjar de la façana del Banc d'Espanya i uns altres dos es van lligar a un bidó de ciment davant aquesta institució espanyola. Els altres tres van ser retinguts i identificats pels agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra, sota la direcció d'ICV-EUiA, i acusats absurdament del mateix delicte.
El motiu de l'acció de desobediència va ser la denuncia de l'alta precarietat juvenil, agreujada per la crisi capitalista, i les elevades taxes d'atur de la població dels Països Catalans (en aquell moment hi havia més d'un milió d'aturats). A més l'acció va servir per presentar sis propostes per superar la crisi com l'establiment d'un salari mínim interprofessional del 80% de la mitjana salarial del país, les 35 hores de jornada laboral o l'eliminació de la contractació temporal i de les Empreses de Treball Temporal per fomentar un fons d'ocupació pública.

Davant d'aquesta petició la CAJEI ens reafirmem en l'ús de la desobediència com a eina legítima de protesta en contra d'un sistema econòmic que fa pagar les seves crisis als i les treballadores i apostem per un sistema econòmic en que la classe treballadora decideixi el model econòmic en el que ha de treballar i com ho a de fer.

dijous, 16 de juliol de 2009

Es tanca amb èxit la primera festa alternativa de Torredembarra
























El col.lectiu 12 morterets, havia convocat un seguit d'actes reivindicatius a la vila de Torredembarra, emmarcats en la primera edició de la Festa Major Alternativa, donat que es va entendre que s'havia d'extendre la crítica i la participació en la festa major institucional.


A les 12 del migdia, una gran pancarta obria l'enlairada dels 12 morterets a la Plaça del Castell, on una vintena de persones van respondre a la crida del col.lectiu.

A la nit, un concert obria la part més festiva de la jornada, amb el cantautor Josep Romeu, vingut des de Tarragona, va donar el to més reivindicatiu.

Una hora després, el grup "Hort d'en Nap", de Torredembarra, va portar la rumba al casc antic de la vila; on el cantautor Miquel del Roig, i durant dues hores, va concloure de forma lúdica l'acte festiu.

Al matí, i per fer pair la ressaca, hi havia convocat un vermut popular a davant de l'Ajuntament, on una vintena de persones hi van estar presents.

dimecres, 15 de juliol de 2009

L'Audiència Nacional espanyola jutja a la Núria Pòrtulas, de nou, ens tornen a jutjar a totes


El passat 13 de juliol van jutjar a la gironina Núria Pòrtulas; la fiscalia demana 5 anys de presó i quantioses multes econòmiques.

La Policia Nacional va colpejar i detenir a diferents persones solidaries amb la gironina.


Aquests inicis de febrer, va fet dos anys que la Núria Pórtulas va ser detinguda a Girona sota la
llei antiterrorista i empresonada durant 4 mesos, d’on en va sortir en llibertat sota fiança. Actualment s’ha de presentar un cop per setmana i no pot traspassar les fronteres estatals. L'acusació del fiscal, és de col·laboració amb banda armada i demana 5 anys de presó, 6500 euros de multa i 15 anys d'inhabilitació absoluta.


Som conscients que la detenció i empresonament de la Núria no va ser una equivocació. La repressió de les persones i moviments combatius (i especialment de les persones que són solidàries amb els presos i preses) no és un error sinó una estratègia del poder per tal de criminalitzar-nos. Des de fa anys, els moviments socials som objecte de detencions arbitràries, identificacions, multes i empresonaments.


Cal la solidaritat als atacs cap als engranatges d’un sistema que en nom del benefici econòmic i del poder explota, humilia, tanca, tortura. Per aquest fet no ens podem oblidar de l’Amadeu, en Franki, l’Omar i tants d’altres represaliats. No podem continuar dient que això són equivocacions. Sabem que és la resposta d’un sistema que utilitza la repressió de forma continuada contra aquelles persones que s’hi enfronten.


Cal actuar per l’abolició de la llei antiterrorista i l’Audiència Nacional; per la desaparició del FIES, l’aïllament i la incomunicació dins les presons; per desemmascarar aquesta pau que es basa fonamentalment amb l’autoritarisme, l’explotació i el domini; perquè en definitiva, encara ens queden moltes (massa) raons per continuar lluitant.


Per això des d’aquesta assemblea seguirem treballant per l’absolució del cas i la llibertat real i sense restriccions de la Núria, la fi de la criminalització de les persones i moviments combatius i concretament de la solidaritat amb les persones preses, i la fi de la impunitat de la que gaudeixen els poders polítics, policials i judicials.

La Gaianada, penja dues pancartes al casc antic del poble per denunciar el caràcter del consistori envers les festes populars




La Gaianada, a primera hora del matí, ha penjat dues pancartes reivindicatives al nucli antic de Torredembarra; en les quals es podia llegir: democràcia és participar, donat a la manca de participació en l'el.laboració del programa festiu, i: les nostres festes al casc antic! Prou imposició!, fent referència a les amenaces de retirar les festes dels carrers més neuràlgics del poble.

La Gaianada, com a col.lectiu actiu i present en l'organització de les festes alternatives d'enguany, ha volgut posar el seu gra de sorra, de manera visible als carrers de Torredembarra, fent visible un problema que prové d'un important dèficit democràtic del consistori municipal.




dimarts, 14 de juliol de 2009

500 visites, gràcies!

7 mesos intentant difondre la informació al marge de la tutela convencional.
Amb els pocs mitjans a l'abast, i sense censures, difonem la informació a través de la lliure i crítica opinió!

dijous, 9 de juliol de 2009

Festa major alternativa 2009


Com a resposta al procés poc transparent, mancat de participació i de diàleg amb les persones i entitats que històricament han participat en l'el.laboració del programari festiu, un grup de persones, col.lectius i entitats del poble, ens hem organitza't per tal de poder desenvolupar unes festes al poble i al servei del poble.


Per altra banda, any rere any, les amenaces de retirar les festes del casc antic del poble es reafirmen, i no només amenaces, sinó que l'any passat i enguany, les festes populars es destinen als llocs més apartats del poble, deixant el casc antic mort; i tot pel més que discutible "descans dels veïns".


Les reivindicacions dels col.lectius, persones i entitats de la vila, es plasmaràn el proper 14 i 15 de Juliol amb un seguit d'actes lúdics i festius, a la Plaça del Castell i al Carrer Ample de Torredembarra.