dimecres, 28 de gener de 2009

60 anys de colonialisme israelià


Diuen que una imatge val més que mil paraules...

El mal finançament: conclusió d'un mal estatut


Valoració personal


L'esquerra independentista, ja va dir en el seu moment que no volia aquest aquest estatut; que no volia cap estatut.
Si bé la classe política catalana, es va plantejar en el seu moment que calia establir un procés estatutari, venia a dir de forma poc transparent, que en aquest país existeix un conflicte històric, polític, social i territorial amb la resta de l'estat espanyol: l'estatut havia de servir que aconseguir més autonomia al principat de Catalunya, i l'assoliment de més competències; però en cap cas suposaria una ruptura definitiva amb l'estat, i que en cap cas, tampoc entendria el marc territorial entès com a Països Catalans.
Entenc, que l'estatut ha d'estar comprès per la constitució espanyola, per tant, la possibilitat d'emancipar-nos de forma nacional, quedaria totalment supeditada.
Ja varem dir no a l'estatut, per insuficient, perquè perpetua que els i les catalanes seguim encadenades al poder polític, judicial i legislatiu de l'estat, perquè no comprenia la globalitat del país i perquè esdevenia antidemocràtic: recordant que els habitants del País Valencià, no van ser convocats a les urnes, doncs és un estatut imposat, que entre altres coses trencava la unitat de la llengua catalana amb els territoris catalanoparlants.
El fet que els i les catalanes hagin d'anar a Madrid a negociar el seu propi futur, essent la classe política la portaveu d'aquest procés, significa una clara submissió; al mateix temps poc representativa.
L'oportunisme de CiU, amb la complicitat de la resta de les forces polítiques autonòmiques i estatals, anaven retallant un estatut ja insuficient; i a sobre, tenint la poca vergonya de vendre-ho a la societat com a un pas endavant pels catalans.

La societat principatina va expressar de forma notòria el seu rebuig, en forma d'abstenció, o bé dient directament no. Al mateix temps, els pocs vots en favor del sí, eren suficients per aprovar-lo.

Ara uns anys després d'aquesta hipotètica aprovació, la mateixa classe política veu com es van desprenent les mancances d'aquest estatut, i de rebot, ens demanen a la societat catalana més implicació. Ens intenten vendre els seus interessos en el nom de la defensa del catalanisme, ens volen fer creure que ells són els veritables patriotes del catalanisme.

El finançament, l'actual debat dels polítics dominants, demostra que amb l'estat espanyol no hi tenim res a pelar; al mateix temps, aquest hipotètic finançament no aporta en cap cas, beneficis i garanties al conjunt dels i les catalanes que viuen i treballen als Països Catalans; en canvi, si que aporta grans beneficis a la classe política catalana principatina.
Hem de seguir reivindicant els drets del nostre poble (molts cops trepitjats per la mateixa classe política catalana) i els nostres drets col.lectius; seguir lluitant contra aquells que es pensen que són els nostres portaveus, i solucionar els problemes des de l'arrel, sense reformes possibles, és a dir, acabar amb el discurs i la tàctica que perpetua la supervivència de la gran burgesia catalana al poder; i avançar cap a un sistema més just i igualitari als Països Catalans.















dimarts, 27 de gener de 2009

D3M, democràcia a Euskal Herria, democràcia per a tothom!



Valoracions personals als atacs sistemàtics que pateix el poble basc.



Un any més, els valors de la democràcia arriben de forma retallada a Euskal Herria; un any més, centenars de milers de persones podrien veure com se li és negat un dret tan elemental com és el dret a vot.



Euskal Herria, està immers en un veritable estat d'excepció; el discurs de l'espanyolisme més ranci a Euskal Herria i la tapadora regionalista del PNB, intenten amagar un conflicte polític; i al mateix temps, coacciona a la societat civil, (sigui del sector que sigui) que tracta de buscar solucions al mateix conflicte polític.



No és només que l'estat impedeixi el lliure vot; és l'impediment a que el jovent organitza't del poble basc pugui desenvolupar de forma lliure el seu discurs, és que la premsa sigui clausurada, és que els drets dels i les preses polítiques es vegin retallats sistemàticament, és que el dret de manifestació sigui negat, és que les detencions, les tortures i els empresonaments siguin justificats en la dinàmica de la lluita anti-terrorista, etc.



Entenc, que l'Estat Espanyol, és un estat prepotent i incapaç d'afrontar políticament aquestes situacions; mai ho ha fet.



L'Estat, hauria de plantejar-se que si durant més de 30 anys i mitjançant la repressió i l'assetjament no ha pogut acabar amb la resistència armada basca, i amb el conjunt dels moviments políticosocials bascos, hauria de ser capaç de fer afectiu un altre mecanisme.



Entenc doncs, que per molta Audiència nacional, i per molta pràctica policial i militar, no aconseguiran fer callar aquest poble, ans al contrari, es seguirà reafirmant el passat i el present.La voluntat del poble basc (incluïnt E.T.A.) a solucionar el conflicte, existeix. I és en aquest sentit, en el que continua treballant l'esquerra abertzale.



L'esquerra abertzale, ha de ser present als comicis electorals del proper març, ja que sense l'esquerra abertzale no hi ha representativitat, com tampoc hi haurà solució possible.



No podem permetre que els ajuntaments d'Euskal Herria es converteixin en antidemocràtics com és el cas de Lizartza...

Tot seguit, l'enllaç del text publicat a Kaos en la Red sobre la situació repressiva que ha colpejat a 8 independentistes bascos aquesta mateixa setmana.

  • Garzón emplea el "todo es ETA" para encarcelar a quien quiera y cerrar el paso a D3M

http://www.kaosenlared.net/noticia/garzon-emplea-todo-eta-para-encarcelar-quien-quiera-cerrar-paso-d3m

diumenge, 25 de gener de 2009

1.200 manifestants reivindiquen els 70 anys de lluita contra el feixisme i els seus hereus


Centenars de persones van participar dissabte en els actes convocats a Barcelona per l'Esquerra Independentista en motiu del 70 aniversari de l'entrada de les tropes de Franco a la ciutat. La convocatòria la feia la campanya '300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència'.
Els actes van començar a primera hora de la tarda amb exhibicions de cultura popular. Després va ser el torn d'homenatjar i reivindicar la lluita de les persones que des d'aleshores fins l'actualitat s'han enfrontat a l'ocupació, la represssió i l'explotació. Tot seguit, 1.200 persones es van manifestar pel centre de Barcelona. Un concert va cloure la jornada.


L'Esquerra Independentista de la ciutat havia convidat tres persones que s'han significat des de fa decennis per la seva lluita de signe divers, però totes tres marcades per la voluntat de construir un país lliure de persones lliures. El primer en pujar a l'escenari va ser Esteban Cebrián, militant comunista que va participar en la vaga més llarga que hi ha hagut al país: la de la FORSA (empresa del Baix Llobregat). Cebrián no només va parlar del passat sinó que va reivindicar la necessitat de continuar lluitant, especialment en un context com l'actual de retallades dels drets de la classe treballadora. Li va prendre el relleu sobre l'escenari Montserrat Cervera, activista feminista des dels anys setanta, que va recordar la repressió, però també la lluita, de les dones contra el franquisme. Com Cebrián, Cervera va destacar que malgrat el canvi de règim polític, les dones continuen patint la violència i exclusió del patriarcat. Finalment, l'esquerra independentista es va voler reivindicar a si mateixa com a moviment polític, nascut de l'organització mare PSAN (aquest 2008 ha fet 40 anys), i per fer-ho va convidar a una persona que ha participat en l'estratègia d'enfrontament directe amb l'Estat, Xavier Barberà, que va ser militant de les organitzacions armades EPOCA i Terra Lliure, i actualment milita a la CUP de Lleida.
Després de l'homentage reivindicatiu, 1.200 persones van manifestar-se pel centre de la ciutat darrere d'una pancarta on es podia llegir: "70 anys després, continuem lluitant contra els seus hereus".La manifestació vaacabar al passeig del Born, on una representant de l'Esquerra independentista féu el parlament de l'acte. Al final d'aquest, 4 persones cremaren retrats de Franco i del seu hereu, el rei espanyol, així com dues banderes espanyoles, una de franquista i una de constitucional.
D'aquesta manera, la militància de l'esquerra independentista ha reivindicat que la lluita actual està connectada, perquè n'és hereva, amb les anteriors generacions de catalanes i catalans que, des de l'endemà mateix de la derrota davant les tropes de Franco, es van enfrontar el nou context d'opressió. I encara més, ja que damunt l'escenari també van reivindicar la lluita anterior contra l'ocupació borbònica fa 300 anys, o a favor dels drets de les classes treballadores.


dijous, 22 de gener de 2009

La meva opinió sobre el conflicte a Palestina


Els i les partidàries de la justícia social al món, els que entenem que tot poble ha de tenir el dret d'exercir de forma lliure el seu propi futur, no podem fer la vista grossa davant dels més de 50 anys d'assetjament sistemàtic que pateix el poble palestí sota el domini imperialista del govern jueu d'Israel.

És realment difícil entendre un conflicte polític i social d'aquestes circumstàncies, mirant tan sòls els programes informatius del televisor; entenc doncs, que cal anar a l'arrel del problema, compendre'l com cal, i a partir d'aquí, que tothom es posicioni.

L'estat d'Israel, és un estat nou, fundat al 1948, en unes condicions i un context determinat; és a dir, la segona guerra mundial feia relativament poc que havia acabat, i la població jueva no podia permetre que tornés a ser exterminada: no podia permetre que es repetís un altre holocaust. Tot allò que la idiologia nazi va fer contra els jueus, ara aquests ho estàn fent contra el poble palestí; un sìmptome clar de prepotència contra un poble que lluita per subsistir.

Recordem però, que una ciutat com ara Jerusalem, la capital de Palestina, fa uns 4.000 anys que existeix; és la ciutat per exel.lència dels i les palestines.

L'estat d'Israel, d'ençà la seva creació, s'ha caracteritzat sens dubte, per fer visible el seu poder, assetjant la població que habita en aquest territori; emparat sempre per les grans potències occidentals, ha anat fent fora i exterminant la població palestina/musulmana/àrab dels territoris coneguts avui dia com a Israel; des de la guerra de finals de 1940, fins als nostres dies.

Una cosa és el territori conegut com a Israel, i una altra, són els territoris que romanen ocupats per Israel; és a dir, Israel, és l'exemple més clar del colonialisme modern.

Per altra banda, des de 1993, l'estat d'Israel ha imposat l'estat de tancament general que impedeix l'accés a Israel als palestins que habiten tan a la franja de Gaza com de Cisjordània, impedint el lliure trànsit dels diversos territoris de l'autoritat palestina i el trànsit a la ciutat de Jerusalem; privant als palestins l'accés als seus llocs de treball i llocs d'oració; i des de la intifada de al-Aqsa (segona intifada palestina, promoguda sobretot per la visita de l'ultradretà Ariel Sharon a Palestina), l'estat de tancament general, va donar pas al de clausura total, tallant de forma absoluta el trànsit de Palestina a Jerusalem.

La població palestina viu assetjada, tancs i militars es passegen dia rere dia per totes i cada una de les cases i les ciutats; i tot, per tal de perpetuar aquest sistema que permet l'ocupació fantasma i estrangera, fent apologia del que realment és terrorisme i extermini, sense que cap mandatari estatal (immers en les lluites antiterroristes...)condemni aquest estat imperialista i assassí com és el d'Israel.

Els arguments dels israelians, són sempre els mateixos, distorsionar, distorsionar, i tornar a distorsionar: tractant de terrorista al govern de Hamàs per llençar pedres i coets contra Israel; realment caldria que el món mundial clarifiqués la paraula "terrorista"; perquè jo l'entenc com a un missatge, ja bastant fet servir, que utilitza les classes polítiques dominants per criminalitzar a tot moviment dissident, sigui d'on sigui, i vingui d'on vingui. Si tirar coets contra qui t'ha ocupat i posteriorment t'ha exterminat és ser terrorista, matar a més de 1000 persones en una setmana és posar pau... .

Hamàs és terrorista? Estic convençut que també és algo més: és un govern elegit i reelegit repetidament de forma lliure pels palestins, i remarcar que la democràcia a Palestina, és una de les més netes del planeta. Hamàs és un moviment polític fort i organitza't, amb molta presència a grans ciutats com Gaza o Cisjordània, capaç de respondre a les necessitats del conjunt de la població palestina.
Hamàs, actua amb coherència i amb legitimitat a l'ocupació imperialista, i esdevé el referent polític que pretén destruïr Israel

Alguns mitjans de comunicació, relacionen les milícies palestines amb Al-Qaeda; una gran mentida, ja que un gran amic del poble palestí és el Líban, un estat que no vol sentir a parlar d'Al-Qaeda, i més d'un cop ho ha demostrat.

L'assetjament provocat per Israel, només obre les portes a les pedres, als aixecaments populars i a les intifades palestines; així serà fins que no es proclami un estat lliure i socialista palestí.

De tan en tan, les gàbies i les presons també es podrien obrir i tancar de forma indeterminada amb tots aquests criminals de guerra a dintre..., estic convençut que el que és realment terrorisme tindria un punt i final.

La solidaritat amb el poble palestí es reafirma a Torredembarra


Dissabte passat es va fer a la plaça del Castell de Torredembarra una nova concentració de solidaritat amb el poble palestí.
Més d'una cinquantena de persones secundaren la convocatòria realitzada per la recent creada Plataforma Baix Gaià - Pau a Palestina, que agrupa diferents entitats de la comarca. Després de fer un minut de silenci en record a les víctimes d'aquest conflicte, es llegí un manifest, en el qual es demanà la pau a Palestina i el respecte per les resolucions de l'ONU.
Més d'una cinquantena de persones realitzaren un minut de silenci en homenatge a les víctimes del darrer conflicte israelianopalestí, i en acabar, un membre de la Plataforma, llegí un manifest amb el lema "Pau a Palestina! 21 dies de bombardejos indiscriminats i assassins", en que es recordà que les víctimes del conflicte ja superen les 1150 persones i que les armes que han provocat aquesta massacre provenen dels països occidentals, entre ells l'Estat espanyol. A més, en contraposició a les crítiques dels intel·lectuals pro-sionistes que critiquen les manifestacions per no defensar altres causes, el manifest conclogué que "ens solidaritzem des del Baix Gaià amb tot els pobles del món que pateixen la barbàrie de la guerra i exigim a la comunitat internacional una aposta decidida per la pau i el diàleg".

L'independentisme commemora el 70è aniversari de l'entrada dels feixistes a Barcelona mantenint la lluita contra els seus hereus



El 26 de gener de 1939 l'exèrcit feixista va ocupar sense resistència els carrers de Barcelona. Era la sentència de la derrota republicana de la Guerra Civil i l'inici d'un temps d'exili, repressió i resistència. Resistència de la qual l'esquerra independentista se'n reclama hereva al mateix temps que assenyala les actuals institucions com continuadores d'un règim franquista sense ruptura.
De tot plegat ja en fa setanta anys i l'independentisme commemorarà l'efemèride amb un homenatge als lluitadors antifeixistes i una manifestació nacional.
"Setanta anys després continuem lluitant contra els seus hereus". Amb aquest lema la campanya 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència -impulsada per les organitzacions Endavant, Maulets, la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista, el SEPC i Alerta Solidària- convoca una jornada de commemoració i lluita per recordar l'entrada de l'exèrcit feixista a la ciutat comtal (veure pàgina 15). Set dècades després, l'Estat espanyol no ha trencat amb la legalitat franquista encarnada per la figura del cap d'estat, el rei Joan Carles I de Borbó, nomenat pel mateix Franco i que va jurar els principis del Movimiento.
La commemoració de la caiguda de Barcelona tindrà, com no podria ser d'altra manera, un vessant de mobilització popular. La cita és el dissabte 24 al passeig del Born de la capital del Barcelonès. Una trobada de colles de cultura popular donarà el tret d'inici a una tarda on es reconeixeran diverses generacions de lluitadors antifeixistes. Una resistència des de l'independentisme, representada amb la figura de Xavier Barberà, militant del Front Nacional de Catalunya i de les organitzacions armades EPOCA i Terra Lliure; així com des del feminisme, amb la presència de Montserrat Cervera. També quedarà representada la lluita sindical, amb un treballador de l'empresa metal·lúrgica del Baix Llobregat LAFORSA, i el paper dels presos polítics durant la dictadura, amb la presència d'Enric Pubill.
Segons fonts de la campanya, l'homenatge serà tant als lluitadors com unes reivindicacions que han continuat després de la mort del dictador.
Una actuació musical i els poemes de Carles Rebassa donaran pas a una manifestació nacional pels carrers del centre de Barcelona. Posteriorment es realitzarà un acte polític amb parlaments per part de membres de la campanya 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència. L'esquerra independentista "com a hereus dels militants antifeixistes" es compromet "a mantenir el combat contra els qui administren l'herència fermada per Felip V i Franco".
L'esquerra independentista catalana, convoca diferents actes per tal de commemorar aquest dia.
Dissabte 24 de gener, al passeig del Born de Barcelona.
* 16h. Trobada de colles de cultura popular
* Homenatge als lluitadors antifeixistes
* 18h Manifestació Nacional
* Acte polític i concert.