dimecres, 28 de gener de 2009

El mal finançament: conclusió d'un mal estatut


Valoració personal


L'esquerra independentista, ja va dir en el seu moment que no volia aquest aquest estatut; que no volia cap estatut.
Si bé la classe política catalana, es va plantejar en el seu moment que calia establir un procés estatutari, venia a dir de forma poc transparent, que en aquest país existeix un conflicte històric, polític, social i territorial amb la resta de l'estat espanyol: l'estatut havia de servir que aconseguir més autonomia al principat de Catalunya, i l'assoliment de més competències; però en cap cas suposaria una ruptura definitiva amb l'estat, i que en cap cas, tampoc entendria el marc territorial entès com a Països Catalans.
Entenc, que l'estatut ha d'estar comprès per la constitució espanyola, per tant, la possibilitat d'emancipar-nos de forma nacional, quedaria totalment supeditada.
Ja varem dir no a l'estatut, per insuficient, perquè perpetua que els i les catalanes seguim encadenades al poder polític, judicial i legislatiu de l'estat, perquè no comprenia la globalitat del país i perquè esdevenia antidemocràtic: recordant que els habitants del País Valencià, no van ser convocats a les urnes, doncs és un estatut imposat, que entre altres coses trencava la unitat de la llengua catalana amb els territoris catalanoparlants.
El fet que els i les catalanes hagin d'anar a Madrid a negociar el seu propi futur, essent la classe política la portaveu d'aquest procés, significa una clara submissió; al mateix temps poc representativa.
L'oportunisme de CiU, amb la complicitat de la resta de les forces polítiques autonòmiques i estatals, anaven retallant un estatut ja insuficient; i a sobre, tenint la poca vergonya de vendre-ho a la societat com a un pas endavant pels catalans.

La societat principatina va expressar de forma notòria el seu rebuig, en forma d'abstenció, o bé dient directament no. Al mateix temps, els pocs vots en favor del sí, eren suficients per aprovar-lo.

Ara uns anys després d'aquesta hipotètica aprovació, la mateixa classe política veu com es van desprenent les mancances d'aquest estatut, i de rebot, ens demanen a la societat catalana més implicació. Ens intenten vendre els seus interessos en el nom de la defensa del catalanisme, ens volen fer creure que ells són els veritables patriotes del catalanisme.

El finançament, l'actual debat dels polítics dominants, demostra que amb l'estat espanyol no hi tenim res a pelar; al mateix temps, aquest hipotètic finançament no aporta en cap cas, beneficis i garanties al conjunt dels i les catalanes que viuen i treballen als Països Catalans; en canvi, si que aporta grans beneficis a la classe política catalana principatina.
Hem de seguir reivindicant els drets del nostre poble (molts cops trepitjats per la mateixa classe política catalana) i els nostres drets col.lectius; seguir lluitant contra aquells que es pensen que són els nostres portaveus, i solucionar els problemes des de l'arrel, sense reformes possibles, és a dir, acabar amb el discurs i la tàctica que perpetua la supervivència de la gran burgesia catalana al poder; i avançar cap a un sistema més just i igualitari als Països Catalans.















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada